{"id":33310,"guid":{"rendered":"https:\/\/graf.cat\/?post_type=event&#038;p=33310"},"modified":"2023-09-27T10:53:55","modified_gmt":"2023-09-27T08:53:55","slug":"fernand-deligny-elogi-de-lasil","status":"publish","type":"event","link":"https:\/\/graf.cat\/en\/events\/event\/fernand-deligny-elogi-de-lasil\/","title":{"rendered":"Fernand Deligny. Elogi de l&#8217;asil"},"content":{"rendered":"","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":31,"featured_media":33311,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"event-venues":[152],"event-tags":[],"class_list":["post-33310","event","type-event","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","event-venue-la-virreina-centre-de-la-imatge","event-category-exposicio"],"acf":{"title_ca":"Fernand Deligny. Elogi de l'asil","title_es":"Fernand Deligny. Elogio del asilo","title_en":"Fernand Deligny. In Prais of Asylum","desc_ca":"<strong>Fernand Deligny<\/strong> va n\u00e9ixer el 1913 a Bergues, al nord de Fran\u00e7a. Primer va ser mestre de nens inadaptats, l\u2019any 1938, a Par\u00eds i Nogent-sur-Marne, i despr\u00e9s educador a l\u2019institut medicopedag\u00f2gic de l\u2019hospital psiqui\u00e0tric d\u2019Armenti\u00e8res durant la Segona Guerra Mundial. L\u2019any 1943, va fundar els primers centres de prevenci\u00f3 de la delinq\u00fc\u00e8ncia a Lilla, i posteriorment va assumir la direcci\u00f3 del Centre d\u2019observation et de triage (centre d\u2019observaci\u00f3 i triatge) de Lille, que va convertir en un lloc obert, dirigit per obrers i membres de la resist\u00e8ncia. A Par\u00eds, l\u2019any 1947, va fundar, amb membres del Partit Comunista, una associaci\u00f3 per al \u00abtractament gratu\u00eft\u00bb de joves delinq\u00fcents i psic\u00f2tics, La Grande Cord\u00e9e, que va funcionar uns quinze anys.\r\n\r\nA partir de 1967 i de con\u00e8ixer el Janmari, un nen de deu anys, autista i afectat de mutisme, va impulsar una xarxa informal de suport als nens autistes, a les Cevenes, una regi\u00f3 de tradici\u00f3 protestant al sud de Fran\u00e7a. La xarxa va existir fins a la d\u00e8cada de 1980.\r\n\r\n\u00abEl meu projecte era escriure\u00bb, va afirmar Deligny: per a ell, escriure era una activitat constant, existencial, el laboratori permanent de la seva pr\u00e0ctica com a educador. Entre els aforismes de <em>Graine de crapule <\/em>(1945), un pamflet virulent contra les pr\u00e0ctiques de reeducaci\u00f3, i L\u2019Enfant de citadelle, una autobiografia inacabada i in\u00e8dita de 6.000 p\u00e0gines, de la qual hi ha 81 versions, va publicar fins a una vintena de llibres. Va morir el 1996 a Monoblet.\r\n\r\nLa vida i l\u2019obra de Deligny s\u00f3n indissociables de les seves \u00abtemptatives\u00bb per permetre que els nens i adolescents que li van ser confiats \u2014delinq\u00fcents, psic\u00f2tics, i m\u00e9s endavant autistes\u2014 visquessin d\u2019acord amb les seves \u00abmaneres de ser\u00bb, m\u00e9s que no pas segons les regles socials de l\u2019educaci\u00f3. Va desenvolupar aquestes experi\u00e8ncies primer dins les institucions i despr\u00e9s \u00aba fora\u00bb, on va poder inventar una manera de viure pr\u00f2pia i un territori com\u00fa amb total independ\u00e8ncia. La perspectiva d\u2019aquest \u00aba fora\u00bb \u00e9s la primera condici\u00f3 de les temptatives de Deligny; la segona \u00e9s l\u2019experimentaci\u00f3. Per designar el territori fragmentat, manipulat, precari, de la xarxa de les Cevenes, parla d\u2019un \u00abrai\u00bb.\r\n\r\nEl rai es defineix per llocs (campaments o granges), una organitzaci\u00f3, una llengua i unes pr\u00e0ctiques que ens cuidarem de no anomenar art\u00edstiques, ja que l\u2019art segueix sent un horitz\u00f3 per a Deligny.\r\n\r\nAquesta exposici\u00f3, titulada <em>Elogi de l'asil<\/em>, \u00e9s una oportunitat per q\u00fcestionar aquest horitz\u00f3, per escenificar les formes experimentals invertides en la temptativa de les Cevenes: l\u2019escriptura de Deligny, inspirada en el \u00abtra\u00e7\u00bb en infinitiu del Janmari, el nen autista; la famosa cartografia de les \u00abl\u00ednies errants\u00bb dels nens, dibuixades per educadors no professionals (obrers, camperols, estudiants) que convivien les 24 hores del dia amb els nens, i les imatges \u2014fotografia, cinema, pintura\u2014 produ\u00efdes al llarg d\u2019aquesta cerca de \u00abl\u2019hum\u00e0 com\u00fa\u00bb.\r\n\r\n<strong>Comissariat: Sandra Alvarez de Toledo, Ana\u00efs Masson i Mart\u00edn Molina Gola, amb l\u2019ajut de Gis\u00e8le Durand Ruiz i Jacques Lin<\/strong>","desc_es":"Fernand Deligny naci\u00f3 en 1913 en Bergues, en el norte de Francia. Primero fue maestro de ni\u00f1os inadaptados, en 1938, en Par\u00eds y Nogent-sur-Marne, y luego educador en el instituto m\u00e9dico-pedag\u00f3gico del hospital psiqui\u00e1trico de Armenti\u00e8res durante la Segunda Guerra Mundial. En 1943, fund\u00f3 los primeros centros de prevenci\u00f3n de la delincuencia en Lille, y posteriormente asumi\u00f3 la direcci\u00f3n del Centre d\u2019observation et de triage (centro de observaci\u00f3n y triaje) de Lille, que convirti\u00f3 en un lugar abierto, dirigido por obreros y miembros de la resistencia. En Par\u00eds, en 1947, fund\u00f3 con miembros del Partido Comunista una asociaci\u00f3n para el \u00abtratamiento gratuito\u00bb de j\u00f3venes delincuentes y psic\u00f3ticos, La Grande Cord\u00e9e, que funcion\u00f3 unos quince a\u00f1os.\r\n\r\nA partir de 1967 y de su encuentro con Janmari, un ni\u00f1o de diez a\u00f1os, autista y afectado de mutismo, puso en marcha una red informal de apoyo a los ni\u00f1os autistas, en Les C\u00e9vennes, una regi\u00f3n de tradici\u00f3n protestante en el sur de Francia. La red existi\u00f3 hasta la d\u00e9cada de 1980.\r\n\r\n\u00abMi proyecto era escribir\u00bb, afirm\u00f3 Deligny: escribir era para \u00e9l una actividad constante, existencial, el laboratorio permanente de su pr\u00e1ctica como educador. Entre los aforismos de <em>Graine de crapule<\/em> (1945), un panfleto virulento contra las pr\u00e1cticas de reeducaci\u00f3n, y <em>L\u2019Enfant de citadelle<\/em>, una autobiograf\u00eda inacabada e in\u00e9dita de 6.000 p\u00e1ginas, de la que hay 81 versiones, public\u00f3 nada menos que una veintena de libros. Falleci\u00f3 en 1996 en Monoblet.\r\n\r\nLa vida y la obra de Deligny son indisociables de sus \u00abtentativas\u00bb para permitir que los ni\u00f1os y adolescentes que le fueron confiados \u2014delincuentes, psic\u00f3ticos, y m\u00e1s adelante autistas\u2014 vivieran seg\u00fan sus \u00abmodos de ser\u00bb, m\u00e1s que seg\u00fan las reglas sociales de la educaci\u00f3n. Condujo estas experiencias primero dentro de las instituciones y luego \u00abafuera\u00bb, donde pudo inventar un modo de vida propio y un territorio com\u00fan con total independencia. La perspectiva de este \u00abafuera\u00bb es la primera condici\u00f3n de las tentativas de Deligny; la segunda es la experimentaci\u00f3n. Para designar el territorio fragmentado, manipulado, precario, de la red de Les C\u00e9vennes, habla de una \u00abbalsa\u00bb.\r\n\r\nLa balsa se define por lugares (campamentos o granjas), una organizaci\u00f3n, una lengua y unas pr\u00e1cticas que nos cuidaremos de no llamar art\u00edsticas, puesto que el arte sigue siendo un horizonte para Deligny.\r\n\r\nEsta exposici\u00f3n, titulada <em>Elogio del asilo<\/em>, es una oportunidad para cuestionar este horizonte, para escenificar las formas experimentales invertidas en la tentativa de Les C\u00e9vennes: la escritura de Deligny, inspirada en el \u00abtrazo\u00bb en infinitivo de Janmari, el ni\u00f1o autista; la famosa cartograf\u00eda de las \u00abl\u00edneas errantes\u00bb de los ni\u00f1os, dibujadas por educadores no profesionales (obreros, campesinos, estudiantes) que conviv\u00edan las 24 horas del d\u00eda con los ni\u00f1os, y las im\u00e1genes \u2014fotograf\u00eda, cine, pintura\u2014 producidas a lo largo de esta b\u00fasqueda del \u00abhumano com\u00fan\u00bb.\r\n\r\n<strong>Comisariado: Sandra Alvarez de Toledo, Ana\u00efs Masson y Mart\u00edn Molina Gola, con la ayuda de Gis\u00e8le Durand Ruiz y Jacques Lin<\/strong>","desc_en":"<span lang=\"EN-GB\" xml:lang=\"EN-GB\">Fernand Deligny was born in 1913 in Bergues, in northern France. He was first a teacher of maladjusted children in Paris and Nogent-sur-Marne in 1938, and then an educator in the medical and pedagogical institute at the Armenti\u00e8res asylum during World War II. He founded the first clubs for the prevention of delinquent behaviour in Lille in 1943, and then became the director of the Lille Observation and Triage Centre, which he turned into an open place staffed by workers and Resistance fighters. Together with members of the Communist Party, he founded La Grande Cord\u00e9e, an association for the \u2018free treatment\u2019 care of delinquent and psychotic adolescents in Paris in 1947, which lasted for around 15 years.<\/span>\r\n\r\n<span lang=\"EN-GB\" xml:lang=\"EN-GB\">From 1967 and following his encounter with Janmari, a nonverbal autistic 10-year-old child, he established an informal network of care for autistic children in the C\u00e9vennes, a Protestant-tradition region in southern France. The network lasted until the 1980s.\u00a0<\/span>\r\n\r\n<span lang=\"EN-GB\" xml:lang=\"EN-GB\">\u2018My project was to write,\u2019 Deligny said: for him, writing was a constant existential activity, a permanent laboratory for his practice as an educator. Between the aphorisms in <em>Graine de crapule<\/em> (1945), a virulent tract against rehabilitation practices, and\u00a0<em>L\u2019Enfant de citadelle<\/em>, an unfinished and unpublished 6,000-page autobiography, of which there are 81 versions, he published no fewer than 20 books. He died in Monoblet in 1996.<\/span>\r\n\r\n<span lang=\"EN-GB\" xml:lang=\"EN-GB\">The life and work of Deligny are indissociable from his \u2018attempts\u2019 to allow delinquent, psychotic and then autistic children and adolescents placed in his care to live according to their \u2018ways of being\u2019 rather than to the social rules of education. He carried out these experiments firstly inside institutions and then \u2018outside\u2019, where it became possible to wholly and independently devise a specific living environment and common territory. That \u2018outside\u2019 perspective was the first condition for Deligny\u2019s attempts; the second was experimentation. He used the term \u2018raft\u2019 to refer to this fragmented, cobbled together and precarious territory of the C\u00e9vennes network.\u00a0<\/span>\r\n\r\n<span lang=\"EN-GB\" xml:lang=\"EN-GB\">The raft is defined by the places (camps or farms), an organisation, a language and practices that could certainly not be called artistic, since art for Deligny remained a horizon.\u00a0<\/span>\r\n\r\n<span lang=\"EN-GB\" xml:lang=\"EN-GB\">This exhibition, entitled <em>Asylum elogy<\/em>, is an opportunity to ask questions about that horizon, to stage the experimental forms invested in the C\u00e9vennes\u00a0attempt: Deligny\u2019s writing, inspired by the autistic child Janmari\u2019s endless \u2018tracing\u2019; the famous cartography of the children\u2019s \u2018wandering lines\u2019 traced by non-professional educators (workers, country folk, students) who lived with the children 24 hours a day;\u00a0as well as the images \u2013 photos, films, paintings \u2013 made throughout this quest for \u2018the common human\u2019.<\/span>\r\n\r\n<strong>Curators: Sandra \u00c1lvarez de Toledo, Ana\u00efs Masson and Mart\u00edn Molina Gola, with help from Gis\u00e8le Durand Ruiz and Jacques Lin<\/strong>","event_category":103,"event_show_only_own_date":false,"_event_free":true,"_event_price-min":"","_event_price-max":"","_event_web_ca":"https:\/\/ajuntament.barcelona.cat\/lavirreina\/ca\/exposicions\/Fernand-Deligny\/664","_event_web_es":"https:\/\/ajuntament.barcelona.cat\/lavirreina\/es\/exposiciones\/Fernand_Deligny\/664","_event_web_en":"https:\/\/ajuntament.barcelona.cat\/lavirreina\/en\/exhibitions\/Fernand-Deligny\/664","event_contact_email":"","event_apply_email":"","is_online_event":false,"is_art_nou_event":false,"is_bgw_event":false,"date_text":"","register_deadline":null,"altres_organitzadors":null},"abe_event_venue":"La Virreina Centre de la Imatge","abe_event_category":"Exposici\u00f3","start":"2023-11-18 00:00:00","end":"2024-04-14 23:59:00","schedule":"once","schedule_meta":"","frequency":1,"all_day":1,"until":"2023-11-18 00:00:00","include":[],"exclude":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/events\/33310","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/events"}],"about":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/event"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/31"}],"occurrences":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/events\/33310\/occurrences"}],"acf:term":[{"embeddable":true,"taxonomy":"event-category","href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/event-category\/103"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33311"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33310"}],"wp:term":[{"taxonomy":"event-venue","embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/event-venues?post=33310"},{"taxonomy":"event-tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/event-tags?post=33310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}