{"id":49635,"guid":{"rendered":"https:\/\/graf.cat\/?post_type=event&#038;p=49635"},"modified":"2025-06-30T17:32:59","modified_gmt":"2025-06-30T15:32:59","slug":"caverna-isabel-rabassa-2","status":"publish","type":"event","link":"https:\/\/graf.cat\/en\/events\/event\/caverna-isabel-rabassa-2\/","title":{"rendered":"Xerrada amb l\u2019artista Isabel Rabassa"},"content":{"rendered":"","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":176,"featured_media":49312,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"event-venues":[703],"event-tags":[],"class_list":["post-49635","event","type-event","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","event-venue-la-plataforma","event-category-xerrada"],"acf":{"title_ca":"Xerrada amb l\u2019artista Isabel Rabassa","title_es":"Charla con la artista Isabel Rabassa","title_en":"Talk with Isabel Rabassa","desc_ca":"<span data-sheets-root=\"1\">Comissari \u2013 Mat\u00edas Krahn Uribe\r\n\u201cL\u2019obra recent d\u2019Isabel Rabassa que conforma Caverna \u00e9s el resultat d\u2019un proc\u00e9s de tres anys d\u2019indagaci\u00f3 profunda, d\u2019introspecci\u00f3 i d\u2019assetjament intern, del qual n\u2019he estat testimoni directe. Com si fos guiada per l\u2019ermit\u00e0 del Tarot, Isabel es va desconnectar de les xarxes durant uns anys, es va desprendre de la seva identitat i es va endinsar en les profunditats de la psique i de l\u2019inconscient, sense cap garantia de resultat, amb l\u2019\u00fanica guia de la seva intu\u00efci\u00f3 com a bast\u00f3 per tantejar, pas a pas, un terreny fosc, amb un cresol (fe i confian\u00e7a que algun dia en sortiria) i una t\u00fanica d\u2019invisibilitat i protecci\u00f3. Com una submarinista en immersi\u00f3, una aventurera a la recerca d\u2019una muntanya m\u00e0gica, una minera cavant per trobar una gemma, o una buscadora de visions al desert, va desapar\u00e8ixer anhelant una mort simb\u00f2lica i un renaixement.<\/span>\r\n\r\nVa sortir viva, i va deixar pel cam\u00ed fantasmes, ombres i sacs d\u2019obscuritat, testimoni dels quals \u00e9s una trentena de pintures monocromes i pr\u00e0cticament negres, en qu\u00e8 amb prou feines es percep una llum t\u00e8nue. Es va atrevir a abandonar l\u2019expressionisme, l\u2019expressi\u00f3 volc\u00e0nica i els impulsos vitals del seu jo anterior, en una mena de reclusi\u00f3 volunt\u00e0ria cap a les catacumbes de l\u2019inconscient col\u00b7lectiu. Tan personals com impersonals, costava entendre-les, com a ella mateixa en aquell moment. En aquelles pintures negres s\u2019intu\u00efa la foscor de les estalactites, el fred i les gotes de pluja en un espai inh\u00f2spit i desemparat. Com a testimoni d\u2019aquell moment vital i creatiu, i coneixent la seva for\u00e7a vital i optimisme, confiava que algun dia en sortiria renovada. I aix\u00ed va ser. Com a amic i tamb\u00e9 com a pintor, de les poques coses que li podia dir sobre la \u201cs\u00e8rie negra\u201d, no sense certa ironia, era: \u201cI quan penses pintar un guacamai?\u201d. \u00d2bviament no era un comentari simp\u00e0tic, per\u00f2 me l\u2019imaginava com un fil vermell de retorn a la llum i al color.\r\n\r\nD\u2019aquells monocroms g\u00e8lids i misteriosos, que trigarem a entendre i valorar, de la llum t\u00e8nue dels reflexos espectrals en l\u2019aigua de la caverna, va anar apareixent el color, l\u2019albada, ocells, cavalls, animals i figures. La foscor va comen\u00e7ar a reflectir ombres dins les ombres, adquirint una vitalitat inaudita. Les pinzellades van comen\u00e7ar a jugar. Abans d\u2019endinsar-se en aquesta cova simb\u00f2lica, per a ella asseure\u2019s a pintar formats petits amb delicadesa hauria estat com una cadira el\u00e8ctrica, igual que una tortura reduir els formats, canviar de pinzells, paleta i materials. S\u00f3c testimoni de la seva recerca com a pintora i com a amiga, i considero que aquesta obra \u00e9s excepcional en aquests temps plens d\u2019impostures, c\u00f2pies, refregits i d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. El primitiu i el sofisticat es donen cita en aquesta nova obra, plena de misteri i de gr\u00e0cia. No hi ha disfressa. Potser, refer\u00e8ncies al simbolisme i indicis del postimpressionisme, de l\u2019expressionisme alemany o d\u2019un cert art outsider i marginal. M\u00e9s enll\u00e0 de la bellesa d\u2019aquestes obres, a Isabel li queden unes quantes cicatrius que testimonien la llum d\u2019una dona valenta que s\u2019observa i no t\u00e9 por de ren\u00e9ixer de les cendres, que ha viatjat al seu interior i ha madurat. No \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d\u2019estil ni de posat, \u00e9s una actitud vital, que per si sola dona, en aquests temps impostats, un gran valor a la seva obra.\u201d","desc_es":"<span data-sheets-root=\"1\">Comisario \u2013 Mat\u00edas Krahn Uribe<\/span>\r\n\r\n\u00abLa obra reciente de Isabel Rabassa que conforma Caverna es el resultado de un proceso de tres a\u00f1os de indagaci\u00f3n profunda, de\r\nintrospecci\u00f3n y de acecho interno, de la cuales he sido testimonio directo. Como la guiara el ermita\u00f1o del Tarot, Isabel se desconect\u00f3 unos a\u00f1os de las redes, se despoj\u00f3 de su identidad y se adentr\u00f3 en las profundidades de la psique y del inconsciente, sin garant\u00eda de resultado, con la \u00fanica gu\u00eda de su intuici\u00f3n como bast\u00f3n para tantear, paso a paso, un terreno oscuro, de un candil (fe y confianza en que en al a\u00fan punto saldr\u00eda de ah\u00ed) y una t\u00fanica de invisibilidad y protecci\u00f3n. Como una submarinista de inmersi\u00f3n, como una aventurera en b\u00fasqueda de una monta\u00f1a m\u00e1gica, como una minera cavando para hallar una gema, o una buscadora de visi\u00f3n en el desierto, desapareci\u00f3 anhelando una\r\nmuerte simb\u00f3lica y un renacimiento.\r\nSali\u00f3 viva y ha dej\u00f3 por el camino fantasmas, sombras y sacos de oscuridad, cuyo testimonio son una treintena de pinturas monocromas y pr\u00e1cticamente negras, en las que a penas se vislumbra una tenue luz. Se atrevi\u00f3 a abandonar el expresionismo, la expresi\u00f3n volc\u00e1nica y los impulsos vitales de su yo anterior, una suerte de reconfinamiento voluntario hacia las catacumbas del inconsciente colectivo. Tan personal como impersonal, resultaba dif\u00edcil entenderlas, como a ella en esos momentos. En esas pinturas negras se percib\u00eda la oscuridad de\r\nlas esta- lactitas, el fr\u00edo y las gotas de lluvia en un espacio inh\u00f3spito y desamparado. Como testigo de ese momento vital y creativo, y conociendo su fuerza vital y optimismo, confiaba en que en al- g\u00fan momento saldr\u00eda renovada. Y as\u00ed fue. En cuanto a amigo y tambi\u00e9n como pintor, de lo poco que pod\u00eda decirle al respecto de la \u201cserie negra\u201d, no sin cierta iron\u00eda, era: \u201c\u00bfY para cu\u00e1ndo pintas un guacamayo?\u201d. Obviamente no era un comentario simp\u00e1tico pero me lo imaginaba como un hilo rojo de vuelta a la luz y el color.\r\n\r\nDe esos monocromos g\u00e9lidos y misteriosos, que tardaremos en entender y valorar, de la tenue luz de los reflejos espectrales en\r\nel agua de la caverna, fue apareciendo el color, el amanecer, p\u00e1jaros, caballos, animales y figuras. Las oscuridad empez\u00f3 a reflejar sombras en las sombras, adquiriendo una vitalidad inaudita, Las pinceladas comenzaron a juguetear. Antes de adentrarse en esta cueva simb\u00f3lica, para ella sentarse a pintar peque\u00f1os formatos con delicadeza hubiese sido como una silla el\u00e9ctrica, al igual que una tortura el reducir los formatos, cambiar de pinceles, paleta y materiales. Soy testimonio de su b\u00fasqueda como pintor y como amigo y considero que esta obra es excepcional en estos tiempos repletos de imposturas, copias, refritos y de Inteligencia Artificial. Lo primitivo y lo sofisticado se dan cita en esta nueva obra, repleta de misterio y de gracia. No hay disfraz. Ta vez, referencias al simbolismo y atisbos del postimpresionismo, del expresionismo alem\u00e1n o cierto arte outsider y marginal. M\u00e1s all\u00e1 de la belleza de estas obras, quedan en Isabel una cuantas cicatrices que atestiguan la luz de una mujer valiente que se observa y no tiene miedo a resurgir de las cenizas, que ha viajado a su interior y ha madurado. No es una cuesti\u00f3n de estilo ni de pose, es una actitud vital, que de por s\u00ed otorga, en estos tiempos impostados, valor a esta obra.\u00bb","desc_en":"<span data-sheets-root=\"1\">Curator \u2013 Mat\u00edas Krahn Uribe<\/span>\r\n\r\n\u201cThe recent work of Isabel Rabassa that comprises Caverna is the result of a three-year process of deep inquiry, introspection, and inner vigilance\u2014of which I have been a direct witness. Guided like the Hermit in the Tarot, Isabel disconnected from social media, shed her identity, and ventured into the depths of the psyche and the unconscious. She did so without any guarantee of outcome, armed only with her intuition as a walking stick to feel her way, step by step, through the darkness\u2014with a lantern (faith and trust that she would eventually emerge) and a cloak of invisibility and protection. Like a deep-sea diver, a mountaineer in search of a magic peak, a miner digging for a gem, or a vision-seeker in the desert, she disappeared yearning for symbolic death and rebirth.\r\n\r\nShe came out alive, leaving behind ghosts, shadows, and bags of darkness\u2014the testimony of which is a series of thirty nearly black, monochrome paintings in which only a faint glimmer of light can be seen. She dared to abandon expressionism, volcanic expression, and the vital impulses of her former self, undergoing a sort of voluntary reconfinement into the catacombs of the collective unconscious. As personal as they were impersonal, these works were hard to understand\u2014just as she herself was during that time. In those black paintings, one could perceive the darkness of stalactites, the cold, and the dripping of water in a desolate, inhospitable space. As a witness to this vital and creative moment, and knowing her strength and optimism, I trusted she would eventually emerge renewed. And so it was. As a friend and fellow painter, the little I could say about the \u201cblack series\u201d\u2014not without a touch of irony\u2014was: \u201cSo, when are you going to paint a macaw?\u201d Obviously not a kind remark, but I imagined it as a red thread back to light and color.\r\n\r\nFrom those cold and mysterious monochromes\u2014works we will take time to understand and value\u2014color began to emerge: dawn, birds, horses, animals, and figures. Darkness began to cast shadows within shadows, gaining a startling vitality. The brushstrokes started to play. Before diving into this symbolic cave, sitting down to delicately paint small formats would have felt like an electric chair to her\u2014a torture, just like reducing the canvas size, changing brushes, palette, and materials. I bear witness to her search as a painter and as a friend, and I believe this body of work is exceptional in an era full of pretenses, copies, rehashes, and artificial intelligence. The primitive and the sophisticated converge in this new work, full of mystery and grace. There is no disguise. Perhaps there are references to symbolism, glimpses of post-impressionism, German expressionism, or a certain outsider and marginal art. Beyond the beauty of these works, Isabel carries a few scars that bear witness to the light of a brave woman who observes herself and is not afraid to rise from the ashes\u2014who has traveled inward and has matured. This is not about style or affectation; it is a vital attitude that, in these contrived times, gives her work genuine value.\u201d","event_category":305,"event_show_only_own_date":true,"_event_confirmed":true,"_event_public":true,"_event_free":true,"_event_price-min":"","_event_price-max":"","_event_web_ca":"https:\/\/artnou.net\/event\/xerrada-amb-lartista-isabel-rabassa\/","_event_web_es":"https:\/\/artnou.net\/es\/event\/charla-con-la-artista-isabel-rabassa\/","_event_web_en":"https:\/\/artnou.net\/en\/event\/talk-with-isabel-rabassa\/","event_contact_email":"","event_apply_email":"","is_online_event":false,"is_art_nou_event":true,"is_bgw_event":false,"date_text":"","register_deadline":null,"altres_organitzadors":""},"abe_event_venue":"La Plataforma","abe_event_category":"Xerrada","start":"2025-07-18 18:00:00","end":"2025-07-18 18:30:00","schedule":"once","schedule_meta":"","frequency":1,"all_day":0,"until":"2025-07-18 18:00:00","include":[],"exclude":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/events\/49635","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/events"}],"about":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/event"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/176"}],"occurrences":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/events\/49635\/occurrences"}],"acf:term":[{"embeddable":true,"taxonomy":"event-category","href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/event-category\/305"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/49312"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=49635"}],"wp:term":[{"taxonomy":"event-venue","embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/event-venues?post=49635"},{"taxonomy":"event-tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/event-tags?post=49635"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}