{"id":49869,"guid":{"rendered":"https:\/\/graf.cat\/?post_type=event&p=49869"},"modified":"2025-10-03T11:16:20","modified_gmt":"2025-10-03T09:16:20","slug":"superficie-de-contacte-dalexandre-viladrich","status":"publish","type":"event","link":"https:\/\/graf.cat\/en\/events\/event\/superficie-de-contacte-dalexandre-viladrich\/","title":{"rendered":"Superf\u00edcie de contacte, d’Alexandre Viladrich"},"content":{"rendered":"","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":181,"featured_media":51243,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"event-venues":[735],"event-tags":[],"class_list":["post-49869","event","type-event","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","event-venue-centre-grau-garriga-dart-textil-contemporani","event-category-exposicio"],"acf":{"title_ca":"Superf\u00edcie de contacte, d'Alexandre Viladrich","title_es":"Superf\u00edcie de contacte, de Alexandre Viladrich","title_en":"Superf\u00edcie de contacte, by Alexandre Viladrich","desc_ca":"

text de Mireia Molina Costa<\/em><\/p>\r\n

\"L'enriquiria, aquest relat, si fes servir uns quants termes t\u00e8cnics d'all\u00f2 m\u00e9s\u00a0enrevessats? Justa la fusta: aquesta hist\u00f3ria no t\u00e9 gens de t\u00e8cnica, ni d'estil, \u00e9s feta\u00a0a la babal\u00e0. Jo tampoc no tacaria per res del m\u00f3n, amb paraules brillants i falses,\u00a0una vida senzilla com la de la mecan\u00f2grafa. Durant el dia faig, com tothom, gestos\u00a0desapercebuts per mi mateix. Perqu\u00e8 un dels gestos m\u00e9s desapercebuts \u00e9s\u00a0aquesta historia, de la qual no tinc cap culpa i que surt com surt. La mecan\u00f2grafa\u00a0vivia en una mena de nimbe trasbalsat entre el cel i l'infern. No havia pensat mai en\u00a0\u201cjo s\u00f3c jo\u201d.\u201d<\/p>\r\n

Clarice Lispector, L\u2019hora de l\u2019estrella<\/p>\r\n

\"Mantener h\u00fameda la zona de contacto donde el deseo de entrar en conversaci\u00f3n\u00a0con el mundo persiste, se ha convertido para m\u00ed en una condici\u00f3n inherente al\u00a0sentido que encuentro al hacer. Escribir es, en \u00faltima instancia, la posibilidad de\u00a0pensar. Y la invitaci\u00f3n a entrar en un movimiento que se mueve y que te mueve,\u00a0que te desplaza. No que descoloca, pero s\u00ed que coloca, en el sentido sensual de\u00a0colocarse, alterarse la percepci\u00f3n. Y observar que no hay diferencia entre entre lo\u00a0sensorial e intelectual. Producir sentidos o, mejor, entrar con las manos y los pies, y\u00a0con la boca. Entrar con la boca. Decir. Saber sin saber, saborear, parecido a entrar\u00a0en el mar. Colocarse en el mar.\"<\/p>\r\n

Isabel de Naver\u00e1n, La ola en la mente<\/p>\r\n

D\u2019aqu\u00ed a una paraula,<\/p>\r\n

la tensi\u00f3 acumulada es dissipar\u00e0 en l\u2019aire<\/p>\r\n

per\u00f2 d\u2019aqu\u00ed a l\u2019altra, una incisi\u00f3 que marcar\u00e0 la pell com un tatuatge, un rastre, un tag<\/i><\/span>. Nom\u00e9s hi ser\u00e9 si el meu nom insinua l\u2019esquiva possibilitat de ser tocada.<\/p>\r\n

De la Superf\u00edcie de contacte<\/i><\/span>, el rostre visible que es deixaria ser acariciat: superf\u00edcie, a sobre de fac\u012des<\/i><\/span>, la cara: del grec \u03ba\u03ac\u03c1\u03b1<\/span>, k\u00e1ra; per\u00f2 la car\u00edcia ve de carus<\/i><\/span>, de l\u2019arrel q\u0101-, abra\u00e7ar, estimar, desitjar. Aix\u00ed les paraules es van tocant per confondre\u2019s, de rostres a rastres. Aix\u00ed aquests exercicis de l\u2019Alex Viladrich es van situant en una sala coneguda, en un treball h\u00e0ptic per tornar-se-la a mirar des d\u2019una subjectivitat que tamb\u00e9 vol desorientar-se.<\/p>\r\n

Del verb texere<\/i><\/span> se\u2019n decanten dos noms: text i t\u00e8xtil. Tamb\u00e9 el tel que deixa la nata en formar-se sobre la superf\u00edcie de llet bullint. Tots els exercicis de l\u2019Alex van resseguint l\u2019espai reconeixent-lo com a motlle per a gestos d\u2019emmirallament conf\u00f3s, com si responguessin a un miratge. Tra\u00e7ant una esquerda i esdevenint-la m\u00e0niga; emprant la sanefa d\u2019un paper de cuina com a paper de paret; reproduint un error d\u2019impremta com a llibreria; resseguint la confusi\u00f3 de dues paraules, entre lla\u00e7os. L\u2019Alex proposa una mecanitzaci\u00f3 de la tra\u00e7a de la mateixa manera que un telar de Jaquard seguiria les perforacions bin\u00e0ries: delineant, marcant, repetint, calcant, firmant.<\/p>\r\n

\u00c9s el rostre qui s\u2019est\u00e9n per rebre la car\u00edcia, i si el rastre \u00e9s dol\u00e7 el que em deixes sobre el cos \u00e9s un vel invisible, innombrable. No \u00e9s la interf\u00edcie de la qual puc parlar<\/span><\/p>\r\n

\u2014la possibilitat de tocar-nos que fa desprendre un al\u00e8\u2014<\/span><\/p>\r\n

sin\u00f3 el moment previ: la disposici\u00f3 a ser mirada, llegida, desvelada. La cara que faig. La manera com em poso, exposo, col\u00b7loco per esdevenir tamb\u00e9 miratge. La mateixa manera com, darrera un aparador de roba, el que em sedueix \u00e9s la possibilitat d\u2019escriure qui podria ser. D\u2019aqu\u00ed el repte: que aquests teixits o aquests texts, com de nata, es mantinguin en tensi\u00f3 superficial sense trencar-se.<\/span><\/p>\r\n

Cal quedar-se quieta, i poder aix\u00ed surar-hi a sobre. Cal estirar els bra\u00e7os, cal la seva ex-tensi\u00f3 alleugerant, estendre la superf\u00edcie del meu pes i estirar el temps per no trencar-lo. Aix\u00ed em densificaria,<\/span> cual boya<\/i><\/span>. Aix\u00ed puc jugar a aguantar-li la mirada al mar. Observaria el temor que em tensionar\u00e0 el cos si m\u2019imagino ser abdu\u00efda per una criatura de l\u2019aigua: perqu\u00e8 el rastre esdevingui rostre cal un forat, una esquerda, un tatuatge.<\/span><\/p>\r\n

Aix\u00ed segueix l\u2019Alex les instruccions del miratge: sobre la forma seductora en far\u00e0 un tall quironi\u00e0, un ordre; de l\u2019ordre, el seu m\u00e8tode, el seu gest.<\/span><\/p>\r\n

Proposta seleccionada a la convocat\u00f2ria Projecte d\u2019art t\u00e8xtil contemporani 2025<\/b><\/p>\r\n

Amb el suport de Sorea i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya<\/b><\/p>","desc_es":"

text de Mireia Molina Costa<\/em><\/p>\r\n

\"L'enriquiria, aquest relat, si fes servir uns quants termes t\u00e8cnics d'all\u00f2 m\u00e9s\u00a0enrevessats? Justa la fusta: aquesta hist\u00f3ria no t\u00e9 gens de t\u00e8cnica, ni d'estil, \u00e9s feta\u00a0a la babal\u00e0. Jo tampoc no tacaria per res del m\u00f3n, amb paraules brillants i falses,\u00a0una vida senzilla com la de la mecan\u00f2grafa. Durant el dia faig, com tothom, gestos\u00a0desapercebuts per mi mateix. Perqu\u00e8 un dels gestos m\u00e9s desapercebuts \u00e9s\u00a0aquesta historia, de la qual no tinc cap culpa i que surt com surt. La mecan\u00f2grafa\u00a0vivia en una mena de nimbe trasbalsat entre el cel i l'infern. No havia pensat mai en\u00a0\u201cjo s\u00f3c jo\u201d.\u201d<\/p>\r\n

Clarice Lispector, L\u2019hora de l\u2019estrella<\/p>\r\n

\"Mantener h\u00fameda la zona de contacto donde el deseo de entrar en conversaci\u00f3n\u00a0con el mundo persiste, se ha convertido para m\u00ed en una condici\u00f3n inherente al\u00a0sentido que encuentro al hacer. Escribir es, en \u00faltima instancia, la posibilidad de\u00a0pensar. Y la invitaci\u00f3n a entrar en un movimiento que se mueve y que te mueve,\u00a0que te desplaza. No que descoloca, pero s\u00ed que coloca, en el sentido sensual de\u00a0colocarse, alterarse la percepci\u00f3n. Y observar que no hay diferencia entre entre lo\u00a0sensorial e intelectual. Producir sentidos o, mejor, entrar con las manos y los pies, y\u00a0con la boca. Entrar con la boca. Decir. Saber sin saber, saborear, parecido a entrar\u00a0en el mar. Colocarse en el mar.\"<\/p>\r\n

Isabel de Naver\u00e1n, La ola en la mente<\/p>\r\n

D\u2019aqu\u00ed a una paraula,<\/p>\r\n

la tensi\u00f3 acumulada es dissipar\u00e0 en l\u2019aire<\/p>\r\n

per\u00f2 d\u2019aqu\u00ed a l\u2019altra, una incisi\u00f3 que marcar\u00e0 la pell com un tatuatge, un rastre, un tag<\/i><\/span>. Nom\u00e9s hi ser\u00e9 si el meu nom insinua l\u2019esquiva possibilitat de ser tocada.<\/p>\r\n

De la Superf\u00edcie de contacte<\/i><\/span>, el rostre visible que es deixaria ser acariciat: superf\u00edcie, a sobre de fac\u012des<\/i><\/span>, la cara: del grec \u03ba\u03ac\u03c1\u03b1<\/span>, k\u00e1ra; per\u00f2 la car\u00edcia ve de carus<\/i><\/span>, de l\u2019arrel q\u0101-, abra\u00e7ar, estimar, desitjar. Aix\u00ed les paraules es van tocant per confondre\u2019s, de rostres a rastres. Aix\u00ed aquests exercicis de l\u2019Alex Viladrich es van situant en una sala coneguda, en un treball h\u00e0ptic per tornar-se-la a mirar des d\u2019una subjectivitat que tamb\u00e9 vol desorientar-se.<\/p>\r\n

Del verb texere<\/i><\/span> se\u2019n decanten dos noms: text i t\u00e8xtil. Tamb\u00e9 el tel que deixa la nata en formar-se sobre la superf\u00edcie de llet bullint. Tots els exercicis de l\u2019Alex van resseguint l\u2019espai reconeixent-lo com a motlle per a gestos d\u2019emmirallament conf\u00f3s, com si responguessin a un miratge. Tra\u00e7ant una esquerda i esdevenint-la m\u00e0niga; emprant la sanefa d\u2019un paper de cuina com a paper de paret; reproduint un error d\u2019impremta com a llibreria; resseguint la confusi\u00f3 de dues paraules, entre lla\u00e7os. L\u2019Alex proposa una mecanitzaci\u00f3 de la tra\u00e7a de la mateixa manera que un telar de Jaquard seguiria les perforacions bin\u00e0ries: delineant, marcant, repetint, calcant, firmant.<\/p>\r\n

\u00c9s el rostre qui s\u2019est\u00e9n per rebre la car\u00edcia, i si el rastre \u00e9s dol\u00e7 el que em deixes sobre el cos \u00e9s un vel invisible, innombrable. No \u00e9s la interf\u00edcie de la qual puc parlar<\/span><\/p>\r\n

\u2014la possibilitat de tocar-nos que fa desprendre un al\u00e8\u2014<\/span><\/p>\r\n

sin\u00f3 el moment previ: la disposici\u00f3 a ser mirada, llegida, desvelada. La cara que faig. La manera com em poso, exposo, col\u00b7loco per esdevenir tamb\u00e9 miratge. La mateixa manera com, darrera un aparador de roba, el que em sedueix \u00e9s la possibilitat d\u2019escriure qui podria ser. D\u2019aqu\u00ed el repte: que aquests teixits o aquests texts, com de nata, es mantinguin en tensi\u00f3 superficial sense trencar-se.<\/span><\/p>\r\n

Cal quedar-se quieta, i poder aix\u00ed surar-hi a sobre. Cal estirar els bra\u00e7os, cal la seva ex-tensi\u00f3 alleugerant, estendre la superf\u00edcie del meu pes i estirar el temps per no trencar-lo. Aix\u00ed em densificaria,<\/span> cual boya<\/i><\/span>. Aix\u00ed puc jugar a aguantar-li la mirada al mar. Observaria el temor que em tensionar\u00e0 el cos si m\u2019imagino ser abdu\u00efda per una criatura de l\u2019aigua: perqu\u00e8 el rastre esdevingui rostre cal un forat, una esquerda, un tatuatge.<\/span><\/p>\r\n

Aix\u00ed segueix l\u2019Alex les instruccions del miratge: sobre la forma seductora en far\u00e0 un tall quironi\u00e0, un ordre; de l\u2019ordre, el seu m\u00e8tode, el seu gest.<\/span><\/p>\r\nPropuesta seleccionada a la convocatoria Projecte d\u2019art t\u00e8xtil contemporani 2025<\/strong>\r\n\r\nCon el apoyo de Sorea y el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya<\/strong>","desc_en":"","event_category":103,"event_show_only_own_date":false,"_event_free":true,"_event_price-min":"","_event_price-max":"","_event_web_ca":"","_event_web_es":"","_event_web_en":"","event_contact_email":"casaaymat@santcugat.cat","event_apply_email":"","is_online_event":false,"is_art_nou_event":false,"is_bgw_event":false,"date_text":"","register_deadline":null,"altres_organitzadors":""},"abe_event_venue":"Centre Grau-Garriga d'Art T\u00e8xtil Contemporani","abe_event_category":"Exposici\u00f3","start":"2025-10-10 00:00:00","end":"2026-01-25 23:59:00","schedule":"once","schedule_meta":"","frequency":1,"all_day":1,"until":"2025-10-10 00:00:00","include":[],"exclude":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/events\/49869","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/events"}],"about":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/event"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/181"}],"occurrences":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/events\/49869\/occurrences"}],"acf:term":[{"embeddable":true,"taxonomy":"event-category","href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/event-category\/103"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/51243"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=49869"}],"wp:term":[{"taxonomy":"event-venue","embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/event-venues?post=49869"},{"taxonomy":"event-tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/event-tags?post=49869"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}