{"id":52846,"guid":{"rendered":"https:\/\/graf.cat\/?post_type=event&#038;p=52846"},"modified":"2025-11-20T18:39:53","modified_gmt":"2025-11-20T16:39:53","slug":"no-termina-de-aorillarse-valentina-alvarado-matos-2","status":"publish","type":"event","link":"https:\/\/graf.cat\/en\/events\/event\/no-termina-de-aorillarse-valentina-alvarado-matos-2\/","title":{"rendered":"no termina de aorillarse. Valentina Alvarado Matos"},"content":{"rendered":"","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":178,"featured_media":52841,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"event-venues":[684],"event-tags":[],"class_list":["post-52846","event","type-event","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","event-venue-fuga-gallery","event-category-inauguracio"],"acf":{"title_ca":"no termina de aorillarse. Valentina Alvarado Matos","title_es":"no termina de aorillarse. Valentina Alvarado Matos","title_en":"no termina de aorillarse. Valentina Alvarado Matos","desc_ca":"Aquest text neix de la meva visita a l\u2019estudi de Valentina Alvarado Matos, on em va ensenyar les peces en paper i cer\u00e0mica que ara formen part del mural en la galeria FUGA, per\u00f2 tamb\u00e9 dels enlla\u00e7os de v\u00eddeo que em va compartir per correu, estant ja de viatge, i d\u2019algunes anotacions que, segons em va dir, la van ajudar a centrar la seva proposta. La primera \u00e9s una entrada d\u2019un llibre anomenat Mestizajes de la paraula Collage. Em va arribar glossada en nou p\u00e0gines. O en realitat eren imatges? L\u2019artista les va capturar amb el seu m\u00f2bil, per a enviar-me-les. Per aix\u00f2, en pantalla, vaig veure com les frases es corbaven lleugerament, en lloc d\u2019estar planes, reproduint la inclinaci\u00f3 natural del plec quan est\u00e0 cosit o encolat a un llom. La seva ondulaci\u00f3 em va recordar a l\u2019onatge i aquesta sensaci\u00f3 de vaiv\u00e9 que es percep en la seva obra, forjada en un continu anar i venir de llocs, idees i materials que mai moren en una presa. M\u00e9s aviat reapareixen en unes altres, fins i tot en v\u00eddeos distints, com estelles d\u2019un paisatge que es filtra o sedimenta sobre altre i s\u2019obre a noves configuracions. De fet, el llibre del qual va extreure les seves captures per a explicar-me quina era la seva principal metodologia (el collage) \u00e9s el mateix que surt en la seva correspond\u00e8ncia filmada amb Nazli Dincel, tret que aqu\u00ed s\u2019usa per a premsar unes flors. Unes mans les dipositen en una altra p\u00e0gina, en la H de Hacia (Cap a [algun lloc]), mentre s\u2019escolta: \u201ccap a com a orientaci\u00f3, com a moviment, no cap a com un fer\u201d. Amb aquesta distinci\u00f3, l\u2019artista emfatitza la seva aposta per la transitorietat sobre els fets o accions consumades, la qual cosa al seu torn es reflecteix en el seu reiterat intent de trencar amb la rigidesa de l\u2019enquadrament i fer-lo m\u00e9s inestable.\r\n\r\nEn un escrit sobre les l\u00e0mines de la primera enciclop\u00e8dia, Roland Barthes va afirmar que \u201capropiar-se \u00e9s fragmentar el m\u00f3n, dividir-lo en objectes finits, subjectes a l\u2019home en proporci\u00f3 a la seva discontinu\u00eftat: ja que no es pot separar sense finalment nomenar i classificar, a partir d\u2019aix\u00f2 neix la propietat. M\u00edticament, la possessi\u00f3 del m\u00f3n no va comen\u00e7ar amb el G\u00e8nesi sin\u00f3 amb el Diluvi, quan l\u2019home va ser obligat a nomenar cada esp\u00e8cie animal i a situar-la, \u00e9s a dir, separar-la de les seves esp\u00e8cies ve\u00efnes\u201d. Si ho esmento \u00e9s perqu\u00e8 en intervenir en el paisatge -o millor dit, en la seva representaci\u00f3- o preguntar-se si es pot lletrejar una fulla, Alvarado Matos sembla estar venjant-se d\u2019aquesta viol\u00e8ncia epistemol\u00f2gica de la qual parla Barthes consistent a separar, definir, classificar i fixar les coses, convertir-les en conceptes. Aqu\u00ed l\u2019artista segueix una altra l\u00f2gica: \u201cfaig una foto, escanejo, imprimeixo, per a tornar a dibuixar, tornar a escanejar, tornar a imprimir per a filmar per a penjar\u201d. A vegades, \u00e9s la veu la que parla per sobre de la imatge. Unes altres, s\u00f3n unes mans les que alteren la sintaxi del \u2018m\u00f3n civilitzat\u2019, que en el seu imaginari \u00e9s suggerit per diferents elements com un mapa o el globus terraq\u00fci, una l\u00e0mina de f\u00f2ssils, la seva visita al Jard\u00ed Bot\u00e0nic i aquesta idea de l\u2019horitz\u00f3 que \u00e9s reflex de la perspectiva lineal renaixentista amb la qual es va colonitzar Am\u00e8rica. Cal esmentar-ho, perqu\u00e8 Matos va n\u00e9ixer a Vene\u00e7uela per\u00f2 viu a Espanya. D\u2019aqu\u00ed la seva recurr\u00e8ncia a un paisatge que migra cont\u00ednuament, contaminat pels seus records: un paisatge que no termina de aorillarse (no acaba d\u2019acostar-se a la vora). Aquesta qualitat sensible queda amplificada per la fragilitat del material anal\u00f2gic i la rapidesa amb la qual es deteriora sin\u00f3 es preserva en condicions.\r\n\r\n\u201cAnar filmant \u00e9s tamb\u00e9 \u00e9s una manera de repassar el filmat\u201d. En una altra de les seves notes, l\u2019escolto traduint les seves imatges en paraules: Mans del meu pare obren horitz\u00f3 vermell triturat\u2026 Mans meves obren restes de mapa\u2026 Mans que ens s\u00f3n meves acaricien\u2026 M\u00e0 interromp m\u00e0 impresa escanejada sobre petxines de taronja i cer\u00e0mica\u2026 M\u00e0 sost\u00e9 foto del fons del paisatge\u2026 Dit toca lent del paisatge\u2026 M\u00e0 sost\u00e9 foto sobre el fons d\u2019aquesta fotografia\u2026 Igualment, observo que en almenys dues pel\u00b7l\u00edcules s\u2019acrediten les de les persones que apareixen en ella, mai de cos sencer. Connecto el seu \u00e8mfasi amb una altra observaci\u00f3 de Barthes, quan diu: \u201cEs pot precisar a qu\u00e8 es redueix l\u2019home de la imatge enciclop\u00e8dica, quin \u00e9s, d\u2019alguna manera, l\u2019ess\u00e8ncia de la seva humanitat: s\u00f3n les seves mans. En moltes de les l\u00e0mines (les m\u00e9s belles tal vegada) apareixen mans separades del cos que voletegen al voltant de l\u2019obra (perqu\u00e8 la seva lleugeresa \u00e9s extrema); aquestes mans s\u00f3n sens dubte el s\u00edmbol d\u2019un m\u00f3n artesanal (\u2026); per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019artesanat, les mans s\u00f3n fatalment el signe inductor de l\u2019ess\u00e8ncia humana.\u201d En el context al qual es refereix, on figuren una infinitat d\u2019objectes detalladament il\u00b7lustrats, aquestes serveixen per a marcar una escala en relaci\u00f3 al cos. Diguem que ens familiaritzen amb el que estem veient, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n el reflex d\u2019una determinada \u00e8pica, com si el m\u00f3n no pogu\u00e9s existir pel seu compte. \u00c9s \u2018l\u2019home\u2019 qui li dona forma i el maneja. Fins i tot m\u2019atreveixo a suggerir que l\u2019enciclop\u00e8dia seria la culminaci\u00f3 \u00faltima d\u2019aquesta idea. Ni qu\u00e8 dir que Alvarado Matos parteix d\u2019una premissa molt diferent. Es diria que la m\u00e0, si \u00e9s el cas, \u00e9s un mode d\u2019accedir a la imatge i inscriure\u2019s en ella. El que ens indica \u00e9s que aquesta no existeix de manera aut\u00f2noma sin\u00f3 que \u00e9s fabricada simult\u00e0niament al seu registre, per\u00f2 en di\u00e0leg amb el paper, l\u2019argila o l\u2019aigua i de les sals i minerals que componen la pel\u00b7l\u00edcula. Variables de les quals t\u00e9 un control limitat. Aquesta idea tamb\u00e9 \u00e9s suggerida quan esmenta en qu\u00e8 s\u2019assemblen el cinema i la cer\u00e0mica, dues de les seves pr\u00e0ctiques: \u201cEn tots dos casos, hi ha temps en els quals la imatge emergeix, quan filmes alguna cosa en anal\u00f2gic no pots veure-ho immediatament. El mateix succeeix en la cer\u00e0mica en el forn. Aquests processos artesanals estan marcats per l\u2019espera i per la transformaci\u00f3 de la mat\u00e8ria en aquest int\u00e8rval. La conseg\u00fcent aparici\u00f3 de les imatges revelades, o de les peces enfornades, \u00e9s un retrobament on s\u2019expressen les propietats d\u2019aquests elements\u201d.\r\n\r\nA la llum d\u2019aquesta declaraci\u00f3, es diria que en el seu treball no hi ha un subjecte agent sobre un objecte, que \u00e9s passiu, sin\u00f3 situacions interm\u00e8dies, i una negociaci\u00f3 cont\u00ednua en la qual, sovint, entren altres persones de l\u2019univers afectiu de l\u2019artista. Penso en les mans de la seva mare recollint unes flors o en les de Catarina -la nostra amiga en com\u00fa- raspant una superf\u00edcie, pelant-la, i les connecto amb les meves en escriure aquest text, on interpreto els collages, v\u00eddeos i notes de Valentina, inevitablement filtrats pel que ja conec. I aqu\u00ed \u00e9s quan em recordo de Raul Ru\u00edz, citant a Huidobro \u201cNo canteu la rosa, oh, poetes: feu-la florir en el poema\u201d, al qual proposo com a aliat, perqu\u00e8 les imatges que aqu\u00ed apareixen tamb\u00e9 s\u00f3n aix\u00f2: un suma de circumst\u00e0ncies i d\u2019intercanvis.\r\n\r\n<strong>Andrea Vald\u00e9s<\/strong>","desc_es":"<div class=\"column\">\r\n\r\nEste texto nace de mi visita al estudio de Valentina Alvarado Matos, donde me ensen\u0303o\u0301 las piezas en papel y cera\u0301mica que ahora forman parte del mural en la galeri\u0301a Fuga, pero tambie\u0301n de los enlaces de vi\u0301deo que me compartio\u0301 por e-mail, estando ya de viaje, y de algunas anotaciones que, segu\u0301n me dijo, le ayudaron a centrar su propuesta. La primera es una entrada de un libro llamado\u00a0Mestizajes\u00a0de la palabra Collage. Me llego\u0301 glosada en nueve pa\u0301ginas. \u00bfO en realidad eran ima\u0301genes? La artista las capturo\u0301 con su mo\u0301vil, para envia\u0301rmelas. Por eso, en pantalla, vi co\u0301mo las frases se curvaban ligeramente, en lugar de estar planas, reproduciendo la inclinacio\u0301n natural del pliego cuando esta\u0301 cosido o encolado a un lomo. Su ondulacio\u0301n me recordo\u0301 al oleaje y esa sensacio\u0301n de vaive\u0301n que se percibe en su obra, fraguada en un continuo ir y venir de sitios, ideas y materiales que nunca mueren en una toma. Ma\u0301s bien reaparecen en otras, incluso en vi\u0301deos distintos, como esquirlas de un paisaje que se filtra o sedimenta sobre otro y se abre a nuevas configuraciones. De hecho, el libro del que extrajo sus capturas para explicarme cua\u0301l era su principal metodologi\u0301a (el collage) es el mismo que sale en su correspondencia filmada con Nazli Dincel, salvo que aqui\u0301 se usa para prensar unas flores. Unas manos las depositan en otra pa\u0301gina, en la H de Hacia, mientras se escucha: \u201chacia como orientacio\u0301n, como movimiento, no haci\u0301a como un hacer\u201d. Con esta distinci\u00f3n, la artista enfatiza su apuesta por la transitoriedad sobre los hechos o acciones consumadas, lo que a su vez se refleja en su reiterado intento de romper con la rigidez del encuadre y hacerlo\u00a0ma\u0301s inestable.\r\n\r\nEn un escrito sobre las la\u0301minas de la primera enciclopedia, Roland Barthes afirmo\u0301 que \u201capropiarse es fragmentar el mundo, dividirlo en objetos finitos, sujetos al hombre en proporcio\u0301n a su discontinuidad: puesto que no se puede separar sin finalmente nombrar y clasificar, a partir de esto nace la propiedad. Mi\u0301ticamente, la posesio\u0301n del mundo no comenzo\u0301 con el Ge\u0301nesis sino con el Diluvio, cuando el hombre fue obligado a nombrar cada especie animal y a ubicarla, es decir, separarla de sus especies vecinas\u201d. Si lo menciono es porque al intervenir en el paisaje -o mejor dicho, en su representacio\u0301n- o preguntarse si se puede deletrear una hoja, Alvarado Matos parece estar venga\u0301ndose de esta violencia epistemolo\u0301gica de la que habla Barthes consistente en separar, definir, clasificar y fijar las cosas, convertirlas en conceptos. Aqui\u0301 la artista sigue otra lo\u0301gica:\u00a0<em>\u201c<\/em><em>hago una foto, escaneo, imprimo, para volver a dibujar, volver a escanear, volver a imprimir para filmar para colgar<\/em><em>\u201c.<\/em>\u00a0A veces, es la voz la que habla por encima de la imagen. Otras, son unas manos las que alteran la sintaxis del \u2018mundo civilizado\u2019, que en su imaginario es sugerido por distintos elementos como un mapa o el globo terra\u0301queo, una la\u0301mina de fo\u0301siles, su visita al Jardi\u0301n Bota\u0301nico y esa idea del horizonte que es reflejo de la perspectiva lineal renacentista con la que se colonizo\u0301 Ame\u0301rica. Cabe mencionarlo, pues Matos nacio\u0301 en Venezuela pero vive en Espan\u0303a. De ahi\u0301 su recurrencia a un paisaje que migra continuamente, contaminado por sus recuerdos: un paisaje que\u00a0no termina de aorillarse. Esta cualidad sensible queda amplificada por la fragilidad del material analo\u0301gico y la rapidez con la que se deteriora sino se preserva\r\nen condiciones.\r\n\r\n<em>\u201cIr filmando es tambie\u0301n es una forma de repasar lo filmado\u201d. En otra de sus notas, la escucho traduciendo sus ima\u0301genes en palabras: Manos de mi padre abren horizonte rojo triturado\u2026 Manos mi\u0301as abren restos de mapa\u2026 Manos que nos son mi\u0301as acarician\u2026 Mano interrumpe mano impresa escaneada sobre conchas de naranja y cera\u0301mica\u2026 Mano sostiene foto del fondo del paisaje\u2026 Dedo toca lente del paisaje\u2026 Mano sostiene foto sobre el fondo de esa foto<\/em><em>\u2026\u00a0<\/em>Igualmente, observo que en al menos dos peli\u0301culas se acreditan las de las personas que aparecen en ella, nunca de cuerpo entero. Conecto su e\u0301nfasis con otra observacio\u0301n de Barthes, cuando dice: \u201cSe puede precisar a que\u0301 se reduce el hombre de la imagen enciclope\u0301dica, cua\u0301l es, de alguna manera, la esencia de su humanidad: son sus manos. En muchas de las la\u0301minas (las ma\u0301s bellas tal vez) aparecen manos separadas del cuerpo que revolotean alrededor de la obra (pues su ligereza es extrema); esas manos son sin duda el si\u0301mbolo\r\nde un mundo artesanal (\u2026); pero ma\u0301s alla\u0301 del artesanado, las manos son fatalmente el signo inductor de la esencia humana.\u201d En el contexto al que se refiere, donde figuran una infinidad de objetos detalladamente ilustrados, e\u0301stas sirven para marcar una escala en relacio\u0301n al cuerpo. Digamos que nos familiarizan con lo que estamos viendo, pero tambie\u0301n son el reflejo de una determinada e\u0301pica, como si el mundo no pudiera existir por su cuenta. Es \u2018el hombre\u2019 quien le da forma y lo maneja. Incluso me atrevo a sugerir que la enciclopedia seri\u0301a la culminacio\u0301n u\u0301ltima de esta idea. Ni que\u0301 decir que Alvarado Matos parte de una premisa muy distinta. Se diri\u0301a que la mano, en su caso, es un modo de acceder a la imagen e inscribirse en ella. Lo que nos indica es que e\u0301sta no existe de manera auto\u0301noma sino que es fabricada simulta\u0301neamente a su registro, pero en dia\u0301logo con el papel, la arcilla o el agua y de las sales y minerales que componen la peli\u0301cula. Variables de las que tiene un control limitado. Esta idea tambie\u0301n es sugerida cuando menciona en que\u0301 se parecen el cine y la cera\u0301mica, dos de sus pra\u0301cticas: \u201cEn ambos casos, hay tiempos en los que la imagen emerge, cuando filmas algo en analo\u0301gico no puedes verlo de inme- diato. Lo mismo ocurre en la cera\u0301mica con el horno. Estos procesos artesanales esta\u0301n marcados por la espera y por la transformacio\u0301n de la materia en ese intervalo. La consiguiente aparicio\u0301n de las ima\u0301genes reveladas, o de las piezas horneadas, es un reencuentro donde se expresan las propiedades de sos elementos\u201d.\r\n\r\n<\/div>\r\n<div class=\"column\">\r\n\r\nA la luz de esta declaracio\u0301n, se diri\u0301a que en su trabajo no hay un sujeto agente sobre un objeto, que es pasivo, sino situaciones intermedias, y una negociacio\u0301n continua en la que, a menudo, entran otras personas del universo afectivo de la artista. Pienso en las manos de su madre recogiendo unas flores o en las de Catarina -nuestra amiga en comu\u0301n- raspando una superficie, pela\u0301ndola, y las conecto con las mi\u0301as al escribir este texto, donde interpreto los collages, vi\u0301deos y notas de Valentina, inevitablemente filtra- dos por lo que ya conozco. Y aqui\u0301 es cuando me acuerdo de Raul Rui\u0301z, citando a Huidobro \u201cNo cante\u0301is la rosa, oh, poetas: hacedla florecer en el poema\u201d, al que propongo como aliado, pues las ima\u0301genes que aqui\u0301 aparecen tambie\u0301n son esto: un suma de circunstancias y de intercambios.\r\n\r\n<strong>Andrea Valde\u0301s<\/strong>\r\n\r\n<\/div>","desc_en":"<div class=\"page\" title=\"Page 2\">\r\n<div class=\"layoutArea\">\r\n<div class=\"column\">\r\n\r\nThis text stems from my visit to Valentina Alvarado Matos\u2019 studio, where she showed me the papers and ceramic pieces that now form part of the mural in the Fuga gallery, but also from the video links she shared with me by email while I was travelling, and from some notes that, she told me, helped her to focus her proposal. The first is an entry from a book called\u00a0Mestizajes\u00a0of the word Collage. It came to me annotated on nine pages. Or were they actually images? The artist captured them with her mobile phone to send them to me. That\u2019s why, on the screen, I saw how the phrases curved slightly, instead of being flat, reproducing the natural inclination of the sheet when it is sewn or glued to a spine. Their undulation reminded me of the waves and that sense of back and forth that can be perceived in her work, forged in a continuous coming and going of places, ideas and materials that never die in one shot. Rather, they reappear in others, even in different videos, like splinters of a landscape that filters or settles over another and opens up to new configurations. In fact, the book from which she extracted her captures to explain her main methodology (collage) is the same one that appears in her filmed correspondence with Nazli Dincel, except that here it is used to press flowers. Hands place them on another page, on the H of\u00a0Hacia\u00a0(Towards), while we hear:\u00a0\u2018<em>towards as orientation, as movement, not towards as doing<\/em>\u2019. With this distinction, the artist emphasises her commitment to transience over accomplished facts or actions, which in turn is reflected in her repeated attempts to break with the rigidity of the frame and make it more unstable.\r\n\r\nIn a piece on the illustrations in the first encyclopaedia, Roland Barthes stated that \u2018to appropriate is to fragment the world, to divide it into finite objects, subject to man in proportion to their discontinuity: since one cannot separate without ultimately naming and classifying, property is born from this. Mythically, possession of the world did not begin with Genesis but with the Flood, when man was forced to name each animal species and locate it, that is, to separate it from its neighbouring species.\u201d I mention this because, by intervening in the landscape\u2014or rather, in its representation\u2014or by asking whether a leaf can be spelled out, Alvarado Matos seems to be taking revenge on this epistemological violence that Barthes speaks of, which consists of separating, defining, classifying, and fixing things, turning them into concepts. Here, the artist follows a different logic:\u00a0\u2018I take a photo, scan it, print it, redraw it, scan it again, print it again, film it, and hang it up.\u2019\u00a0Sometimes, it is the voice that speaks over the image. At other times, it is hands that alter the syntax of the \u201ccivilised world\u201d, which in her imagination is suggested by different elements such as a map or the globe, a sheet of fossils, her visit to the Botanical Gardens and that idea of the horizon that reflects the linear Renaissance perspective with which America was colonised. It is worth mentioning that Matos was born in Venezuela but lives in Spain. Hence her recurrence to a landscape that continually migrates, contaminated by her memories: a landscape that\u00a0no termina de aorillarse. This sensitive quality is amplified by the fragility of analogue material and the speed with which it deteriorates if not preserved in the right conditions.\r\n\r\n<em>\u201cFilming is also a way of reviewing what has been filmed\u201d. In another of her notes, I hear her translating her images into words: My father\u2019s hands open a crushed red horizon\u2026 My hands open the remains of a map\u2026 Hands that are not mine caress\u2026 A hand interrupts a scanned handprint on orange peels and ceramics\u2026 A hand holds a photo of the background of the landscape\u2026 Finger touches lens of landscape\u2026 Hand holds photo on background of that photo<\/em><em>\u2026<\/em>\u00a0Similarly, I note that in at least two films, the people who appear in them are credited, but never in full. I connect her emphasis with another observation by Barthes, when he says: \u201cIt is possible to pinpoint what the man in the encyclopaedic image is reduced to, what is, in a way, the essence of his humanity: it is her hands. In many of the plates (perhaps the most beautiful ones) hands appear separated from the body, fluttering around the work (for their lightness is extreme); those hands are undoubtedly the symbol of a world of craftsmanship (\u2026); but beyond craftsmanship, hands are fatally the sign that induces human essence.\u201d In the context to which they refer, where there are countless objects illustrated in detail, they serve to mark a scale in relation to the body. Let us say that they familiarise us with what we are seeing, but they are also a reflection of a certain epic, as if the world could not exist on its own. It is \u201cman\u201d who shapes and manages it. I would even dare to suggest that the encyclopaedia would be the ultimate culmination of this idea. Needless to say, Alvarado Matos starts from a very different premise. It could be said that the hand, in her case, is a way of accessing the image and inscribing oneself in it. What she tells us is that the image does not exist autonomously but is manufactured simultaneously with its recording, but in dialogue with the paper, clay or water and the salts and minerals that make up the film. These are variables over which she has limited control. This idea is also suggested when she mentions the similarities between cinema and ceramics, two of her practices: \u201cIn both cases, there are times when the image emerges; when you film something in analogue, you cannot see it immediately. The same thing happens in ceramics with the kiln. These artisanal processes are marked by waiting and by the transformation of the material in that interval. The subsequent appearance of the developed images, or the fired pieces, is a reunion where the properties of these elements are expressed.\u201d\r\n\r\n<\/div>\r\n<div class=\"column\">\r\n\r\nIn light of this statement, it would seem that in her work there is no active subject acting upon a passive object, but rather intermediate situations and a continuous negotiation in which other people from the artist\u2019s emotional universe often enter. I think of her mother\u2019s hands picking flowers or those of Catarina\u2014our mutual friend\u2014scraping a surface, peeling it, and I connect them with my own as I write this text, in which I interpret Valentina\u2019s collages, videos, and notes, inevitably filtered through what I already know. And this is when I remember Raul Rui\u0301z, quoting Huidobro: \u2018Do not sing of the rose, oh poets: make it bloom in the poem\u2019, whom I propose as an ally, since the images that appear here are also this: a sum of circumstances and exchanges.\r\n\r\n<\/div>\r\n<\/div>\r\n<\/div>\r\n<strong>Andrea Valde\u0301s<\/strong>","event_category":189,"event_show_only_own_date":true,"_event_free":true,"_event_price-min":"","_event_price-max":"","_event_web_ca":"https:\/\/fuga.gallery\/ca\/cat-noterminadeaorillarse\/","_event_web_es":"https:\/\/fuga.gallery\/esp-noterminadeaorillarse\/","_event_web_en":"https:\/\/fuga.gallery\/en\/eng-noterminadeaorillarse\/","event_contact_email":"","event_apply_email":"","is_online_event":false,"is_art_nou_event":false,"is_bgw_event":false,"date_text":"","register_deadline":null,"altres_organitzadors":""},"abe_event_venue":"FUGA Gallery","abe_event_category":"Inauguraci\u00f3","start":"2025-11-19 18:00:00","end":"2025-11-19 21:00:00","schedule":"once","schedule_meta":"","frequency":1,"all_day":0,"until":"2025-11-19 18:00:00","include":[],"exclude":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/events\/52846","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/events"}],"about":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/event"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/178"}],"occurrences":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/events\/52846\/occurrences"}],"acf:term":[{"embeddable":true,"taxonomy":"event-category","href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/event-category\/189"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/52841"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=52846"}],"wp:term":[{"taxonomy":"event-venue","embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/event-venues?post=52846"},{"taxonomy":"event-tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/event-tags?post=52846"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}