Aix\u00f2 ja ho he fet abans, m\u2019en vaig des d’Enric Granados cantonada Par\u00eds a la Mir\u00f3 a peu, per un lateral de\u00a0Montju\u00efc\u00a0amb unes escales eternes, prenent-me el meu temps, per\u00f2 vaig molt r\u00e0pid. L’autoretrat de Lee Miller \u00e9s el primer que veig i, m\u00e9s que un cos hum\u00e0, sembla una pe\u00e7a de marbre envoltada de negre. Em costa fer una foto perqu\u00e8 el vidre em reflecteix, i quan surto de pla reflecteix altres cossos que deambulen com jo, i quan no hi ha ning\u00fa es veuen els quadres de la paret de davant. Ho dono per perdut per\u00f2 torno des de la sala seg\u00fcent per a fixar-me en la seva cara. \u00c9s aix\u00f2 el que em fascina en realitat, la proporci\u00f3 de la seva boca i del seu nas, una esp\u00e8cie de somriure interior o expressi\u00f3 indefinida d’alg\u00fa que sembla no haver-se perdut a si mateixa. Em fa pensar en aquestes aparicions on\u00edriques on diverses persones es fusionen en una nova, irrecognoscible. Aquesta flu\u00efdesa de la identitat, com la flu\u00efdesa semi\u00f2tica, \u00e9s inquietant i tranquil\u00b7litzadora alhora, les possibilitats de ser, poder\u00a0performar\u00a0exist\u00e8ncies\u00a0rizom\u00e0tiques, moviment perpetu. A m\u00e9s de les seves fotografies en blanc i negre, alguns moments preciosos del Surrealisme europeu del segle passat, i segueixo amb aquest somni l\u00facid. La\u00a0Octavia<\/em>\u00a0de Roland\u00a0Penrose, amb els seus cabells vermells que es transforma en cadenes i l’ull egipci que l’observa des de l’horitz\u00f3. Els rius c\u00e0lids de colors que llisquen per l’escalinata d’una esgl\u00e9sia pagana de tons\u00a0nude<\/em>, amb les seves dues c\u00fapules que recorden\u00a0pits femenins, en l’oli\u00a0Rivi\u00e8res\u00a0Ti\u00e8des\u00a0(M\u00e9diterran\u00e9e)<\/em> de\u00a0Ithell\u00a0Colquhoun. Les ondulacions gaireb\u00e9\u00a0calidosc\u00f2piques\u00a0que em fan pensar en est\u00f3macs, es\u00f2fags, intestins i veus\u00a0lovecraftianas\u00a0en la\u00a0Composition<\/em>\u00a0de John\u00a0Selby\u00a0Bigge. I un moment estel\u00b7lar, Max\u00a0Ernst\u00a0i\u00a0Leonora\u00a0Carrington retrobant-se breument, junts i a soles a una paret de la\u00a0Fundaci\u00f3\u00a0Joan Mir\u00f3. Com admiro les hist\u00f2ries d’amor impossible, i que poc m’interessen. A l’esquerra, el paisatge d\u2019Ernst, bell\u00edssim, calculat, amb les textures vellutades que t’atreuen de forma irresistible, s’entreveu un cam\u00ed entre creixements vegetals i una lluna diminuta al capdamunt, gaireb\u00e9 transparent (Arbre\u00a0solitaire et\u00a0arbres\u00a0conjugaux<\/em>). A la dreta la Pastoral de\u00a0Carrington, m\u00e9s petit i fosc, un lloc enmig del bosc on viuen aquests espectres delicats i recaptosos, els animals salvatges i les dones es parlen, s’escolten, les bruixes et protegeixen des de les copes dels arbres i tots els \u00e9ssers impossibles s\u00f3n possibles; una densitat d’al\u00b7lusions que em nego a esbudellar amb efic\u00e0cia, des de l’art primitiu, la mitologia cl\u00e0ssica, El Bosco, Lewis\u00a0Carroll, fins a la il\u00b7lustraci\u00f3 infantil. Escric al m\u00f2bil a la Luc\u00eda C. Pino per si est\u00e0 a\u00a0Salamina\u00a0i m\u2019em vaig ja del museu. Una vegada vaig baixar aquesta muntanya m\u00e0gica amb la Luc\u00eda i la\u00a0Consol. La Luc\u00eda portava una jaqueta nova de poli\u00e8ster d’un color blanc amb una lluentor particular. Ens va dir que calia demanar un desig tocant-la, i ho vam fer. La jaqueta de la\u00a0Consol\u00a0era daurada i les dues eren com a llums m\u00f2bils que es confonien amb les resplendors dels cotxes.<\/p>\n M’anava a ficar pels pol\u00edgons per\u00f2 pregunto i una noia em diu que vagi amb ella, i\u00a0Salamina\u00a0al final est\u00e0 m\u00e9s a prop del que semblava. L’escala de l’edifici est\u00e0 a les fosques per\u00f2 he vist les finestres il\u00b7luminades des del carrer. La Luc\u00eda m’explica una mica la g\u00e8nesi del lloc, estem soles i l’espai t\u00e9 una llum molt forta estil quir\u00fargic.\u00a0Gentrificaci\u00f3n\u00a0i nous circuits de l’art a L\u2019Hospitalet. A la seva part de l’estudi veig obres embalades, restes de materials, broques,\u00a0petites peces\u00a0de mirall, pots de pl\u00e0stic, una gorra de seda de color rosa. Les obres que puc veure s\u00f3n un re-fer, un cicle de mat\u00e8ria, un donar i rebre espontani i mogut pel desig. Penso en els objectes-amics-amants-camarades que esmenta Hito\u00a0Steyerl\u00a0a\u00a0TheWretched\u00a0of\u00a0the\u00a0Screen<\/em>. Quan parla, la Luc\u00eda repeteix diverses vegades la paraula desig, i el seu treball em sembla confirmar una intu\u00efci\u00f3 sobre la naturalesa d’un art pol\u00edtic radical. M’explica el seu inter\u00e8s pel\u00a0biopl\u00e0stico\u00a0i com les seves peces deixen d’existir i muten entre l’inesperat i la inc\u00f2gnita. Tinc una curiositat molt forta per un dels seus projectes en concret, Torrent\u00a0Echidna\u00a0Attractor<\/em>, que va poder veure’s a\u00a0Arts\u00a0Santa M\u00f2nica el 2017 amb el comissariat de Sonia Fern\u00e1ndez\u00a0Pan. Conversem mentre bevem una tassa d\u2019Eko, aquesta cosa que sembla caf\u00e8 per\u00f2 s\u00f3n cereals i est\u00e0 m\u00e9s bo. Aquest assemblatge\u00a0macro\u00a0de peces, mescla de brutal, fr\u00e0gil, feridora i ca\u00f2tic era una bestiola, la que podries veure per un microscopi ampliat a escala tornado emocional, i que podria concentrar-se en el terme\u00a0bios<\/em>, la vida org\u00e0nica i profana. Aix\u00f2 \u00e9s bastant exactament el que traspua el treball de Luc\u00eda C. Pino, unes entranyes que s’intueixen darrere d’una pell transl\u00facida amb una for\u00e7a primordial i continguda. Es fa una mica tard i ens anem cap a la parada de metro, avui hi havia una manifestaci\u00f3 en suport a les dones andaluses contra el feixisme, i surten molts noms mentre caminem pel carrer Sant Eul\u00e0lia,\u00a0Donna\u00a0Haraway, Helen\u00a0Hester, Sara Ahmed,\u00a0Audre\u00a0Lorde, i sobrevola una urg\u00e8ncia.<\/p>\n No s\u00e9 molt b\u00e9 d’on parteix aquest impuls, l’art cl\u00e0ssic i en general tot all\u00f2 anterior al que es denomina contemporani m’atreu com un pol magn\u00e8tic. L’MNAC va inaugurar fa just un any un nou recorregut de peces de Renaixement i Barroc. Em passar\u00e9 aqu\u00ed tot el mat\u00ed, les parets s\u00f3n blaves i aquesta nova narrativa expositiva reuneix al voltant de 300 peces, algunes pr\u00e9stec de la col\u00b7lecci\u00f3\u00a0Thyssen-Bornemisza\u00a0i unes altres que s’exposen per primera vegada. M’interessa la llibertat que sento en intentar desxifrar codis sense les eines adequades. Les cares em resulten familiars, les posicions dels cossos, especialment les mans, llums i teixits de colors sense actualitat. I els fons negres, una vegada i una altra, com un paisatge astral sense telescopis, com reiterar certa impossibilitat de la mirada ocular que obre pas a una mirada gaireb\u00e9 esot\u00e8rica en la seva visceralitat. Aquest nou relat est\u00e0 dividit en 38 sales, agrupades per tem\u00e0tiques; en \u201cAmor i maternitat\u201d, la figura religiosa femenina de\u00a0mater dei <\/em>\/ amabilis <\/em>\/ misericordiae <\/em>\/ dolorosa<\/em> i l’estampa normativa de la sagrada fam\u00edlia es repeteix fins a la sacietat. Una de les peces sobresurt amb una visi\u00f3 desbordada fora d’aquesta feminitat r\u00edgida ortodoxa, La Verge i el Nen amb santa Isabel i sant Juanito<\/em> de Rubens: plecs de carn es confonen els uns amb els altres, bra\u00e7os, mans, pits, boques, un xai de p\u00e8l gaireb\u00e9 tocable, les tonalitats de rosa es difuminen unes dins d’altres en una esp\u00e8cie de v\u00f2rtex a c\u00e0mera lenta de sensualitat tova, zero verge i zero santa. La sala \u201cM\u00edstics i visionaris\u201d segueix la tend\u00e8ncia general, exceptuant l’esmentada anteriorment, de pres\u00e8ncia predominant masculina; per\u00f2 hi ha dues anomalies interessants, la Santa In\u00e9s de\u00a0Massimo\u00a0Stanzione\u00a0i la Santa Cecilia de\u00a0Tiepolo: elles m’agraden perqu\u00e8 les seves expressions fugen del dramatisme exacerbat dels\u00a0cristos\u00a0gore de la sala \u201cPassi\u00f3 i sacrifici\u201d, i encara que segueixen la l\u00ednia de la mirada dirigida a les altures, em sembla veure un pragmatisme terreny, un misticisme m\u00e9s associat a economia dom\u00e8stica i preocupaci\u00f3 per les cures. Ambdues dialoguen amb \u00e9ssers vulnerables que retornen una esp\u00e8cie de resposta: In\u00e9s acaricia al seu xai que et mira resignat i hum\u00e0, se\u2019l pot imaginar pensant en com aguanta en silenci els viatges extrasensorials de la seva companya; Cecilia, amb un collaret de perles estrangulador, intenta tocar el clavicordi amb el nad\u00f3-\u00e0ngel recolzat a la seva espatlla, que sembla sospirar demanant un altre tros de past\u00eds. \u00c9s possible un rescat de la idea del femen\u00ed m\u00e9s enll\u00e0 de la sublimaci\u00f3 condescendent, situant-nos en terrenys emocionals abruptes, dif\u00edcils de fitar per la mirada d’un\u00a0agrimensor\u00a0patriarcal; \u00e9s possible, per\u00f2 de les aproximadament 300 obres d’aquesta nova presentaci\u00f3, nom\u00e9s una d’elles \u00e9s creaci\u00f3 d’una dona. Haig de tornar a aix\u00f2 del fons negre. Com una membrana, una nit interior envolta la figura del Sant Francesc d’Ass\u00eds segons la visi\u00f3 del papa Nicol\u00e1s V<\/em> de Zurbar\u00e1n. La seva cara \u00e9s com una lluna amb la seva part dreta oculta a l’ombra, aconsegueix transmetre una empatia peculiar en el seu \u00e8xtasi, les seves mans dins d’un triangle negre al centre del seu cos. La bretxa del plec del seu h\u00e0bit, els buits de la seva caputxa als costats de la cara, s\u00f3n una esp\u00e8cie de fugides per on el mon\u00f2lit s’arrodoneix i ondula cap a una masculinitat amb potencial per a alguna cosa nova. O aix\u00ed es podria desitjar, quan ja es fa avorrit veure tant home seguit, sant, poder\u00f3s, venerat. Avorrit. Una vegada vaig intentar escriure alguna cosa sobre una s\u00e8rie de dibuixos que vaig comen\u00e7ar fa un temps,\u00a0Nightdrawings<\/em>. Tenia a veure entre altres coses amb desaprendre, i em vaig imaginar que seria alumna a\u00a0The\u00a0School\u00a0of Night, tamb\u00e9 un\u00a0all-male\u00a0panell<\/em>, encara que Walter\u00a0Raleigh, Christopher\u00a0Marlowe\u00a0i la resta de\u00a0conspiranoics\u00a0isabelins no em semblaven tipus avorrits en realitat, proposant una societat secreta d’ateus anarquistes a trav\u00e9s d’un enfocament filos\u00f2fic-cient\u00edfic que s’oposava als valors can\u00f2nics de l’\u00e8poca.<\/p>\n Les societats secretes institucionalitzades i com rebentar-les apareix a les paraules de Sara Ahmed, a la confer\u00e8ncia Al\u00e7ar la veu<\/em> al CCCB. Quan baixo per Aribau anant cap a all\u00e0 es veu aquell degradat rosa-taronja-lila a la llunyania despr\u00e9s de la nit de l’eclipsi en Leo. Sara t\u00e9 cara de trets infantils i gesticula de forma suau i expansiva, em fa intuir un pensament flexible, no dogm\u00e0tic. Estructura la seva confer\u00e8ncia al voltant de les figures de la finestra oberta i la porta tancada, fent refer\u00e8ncies a emails i documents relacionats amb la queixa com a procediment administratiu. \u00c9s l’al\u00e7ar la veu i el sortir d’aquest secret de la instituci\u00f3 patriarcal, de la sensaci\u00f3 de ser enclaustrat i de falta d’oxigen de la veu dissident del feminisme no blanc, la filtraci\u00f3, el killjoy<\/em> de totes les festes. Em sembla molt gr\u00e0fica la seva al\u00b7lusi\u00f3 al somriure en p\u00fablic, somriure per a la foto, riure les gr\u00e0cies, callar la boca per a no ser titllada de talla-rotllos \u2013 smile, don\u2019t ruin the picture Sara<\/em>. I si no somrius, ser\u00e0s eliminada de la imatge, amb l’alienaci\u00f3 que aix\u00f2 comporta i les teves entranyes com a trav\u00e9s d’una picadora de carn. Aix\u00ed el cos es posa en joc: davant l’atac paralitzant aquest deixa de funcionar de forma org\u00e0nica, el cos est\u00e0 en el document, en la mateixa queixa que s’intenta redactar. No hi ha res que es circumscrigui de manera essencial a la instituci\u00f3, que l’a\u00eflli, a ella i a les seves flowcharts<\/em>, regulacions i formulacions burocr\u00e0tiques, all\u00f2 personal \u00e9s institucional. Lluny del positivisme i alegria fake<\/em> del capitalisme, el plantejament de Sara Ahmed del feminisme com a desbaratador acaba anant m\u00e9s enll\u00e0, estil Casandra al mite grec: feminism as the writing on the wall<\/em>. Aquesta expressi\u00f3 sempre m’ha fascinat. Com moltes frases fetes d’\u00fas relativament com\u00fa en el context anglo-sax\u00f3, \u00e9s una refer\u00e8ncia b\u00edblica, aquesta concretament del Llibre de Daniel \u2013 l’aparici\u00f3 d’un text incomprensible en una paret, que profetitza l’enfonsament de Babil\u00f2nia. Sol associar-se l’infantil amb l’ingenu i fr\u00e0gil, amb el femen\u00ed per correlaci\u00f3, per\u00f2 pot llegir-se aqu\u00ed una visi\u00f3 hol\u00edstica de les coses, on l’intu\u00eftiu i emocional t\u00e9 un poder que la racionalitat cartesiana (la separaci\u00f3 artificial entre ment i v\u00edsceres\/esperit\/cor) no arriba a aconseguir; com els sabers deslegitimats, no-occidentals, arcaics, nocturns, que queden com a curiositats etnol\u00f2giques del saber can\u00f2nic colonial. M’aixeco per anar-me\u2019n i em ressona una frase, que \u00e9s com la flu\u00efdesa interna del discurs de Sara Ahmed: like in a dream, when you jump from narrative to narrative<\/em>.<\/p>\n M’imagino que estic sola un moment al costat d’aquesta percepci\u00f3, com si hi hagu\u00e9s una art\u00e8ria que ens connecta temporalment. Els greus entren pels peus i pugen per les cames, est\u00e0 b\u00e9 estar present aix\u00ed, ni parlar ni pensar en res. Estic a la Sala Vol veient a Zen55 perqu\u00e8 li vaig preguntar a Ikram Bouloum Sakkali quan podia veure una mica del que feia. Aix\u00f2 \u00e9s una mica com aix\u00f2 de l’art cl\u00e0ssic, l’electr\u00f2nica em resulta familiar com si fos un idioma que conegu\u00e9s sense haver-lo llegit mai. L’esdeveniment que Zen55 organitza amb Drakis porta a la ciutat a artistes del segell de Shangh\u00e1i Genome6.66 (R.V.E, Noctilucents, Quilo Vee i Rui Ho). Quan veig a l\u2019Ikram i el David sobre la tarima penso en la relaci\u00f3 entre el que fan i l’escriptura, aquest instant de solitud amb una mateixa enfront d’alguna cosa que es construeix, i aqu\u00ed el subjecte de la frase \u00e9s m\u00f2bil, el construeixes, et construeix, un llenguatge que no es pot acabar d’aprendre. Hi ha en aquest so una esp\u00e8cie de for\u00e7a de treball m\u00edstica, com un grau d’abstracci\u00f3 que fuig de ser mesurat o dirigit. Les seves mans i els seus caps, la concentraci\u00f3 emocional, els moviments que s’encadenen els uns amb els altres. Els sons que emeten et mouen, ni tan sols s\u00e9 si estic ballant, el cos s’est\u00e0 movent, com a batecs accelerats que fan que les costelles hagin de dilatar-se, una vegada i una altra i una altra. Les visuals de Demoniolaplace tenen un efecte acollidor, objectes o persones vistes de passada en penombra, paisatges dissenyats en el somni, les roques del Cthulhuceno en un videojoc, torres el\u00e8ctriques, cels violeta, el soroll d’un televisor sense programaci\u00f3, el cos en gestaci\u00f3 en una ecografia 3D, amb tot aquell l\u00edquid amni\u00f2tic negre al seu voltant que es replica en la foscor d’un club. Potser aquesta freq\u00fc\u00e8ncia familiar \u00e9s la naturalesa heterodoxa de la proposta mateixa. Zen55 \u00e9s un projecte col\u00b7lectiu d\u2019Ikram amb David M. Romero, Arnau Sala, Sergi Botella, Isamit Morals i Rub\u00e9n Pati\u00f1o, que amaga un codi an\u00f2mal des del seu propi nom \u2013 llegit en catal\u00e0 apareix un n\u00famero, 155, aquest article de la Constituci\u00f3 espanyola que s’usa per a castigar a les nenes i nens que es porten malament. Aquest gest, desobeir, plantejar una possibilitat dissident enfront d’una normativitat, en aquest cas en l’\u00e0mbit de l’electr\u00f2nica, \u00e9s el que orbita al voltant d’una iniciativa que elegantment li d\u00f3na l’esquena al que Comolli anomena \u201cla llum encegadora de l’espectacle\u201d.<\/p>\n Si en una escola de la nit d’un futur xeno<\/em> s’estudiessin nous fonaments ontol\u00f2gics, tal vegada apareixeria a les anotacions de les males alumnes algun axioma pertorbador: \u201cla nit \u00e9s un cos\u201d. Des d\u2019aqu\u00ed, disparar la polis\u00e8mia, les visions, fer presents m\u00fasculs, tendons, zones toves, articulacions que surten d’un cos en singular i es cusen i es descusen com uns punts al front amb altres cossos, en una foscor sense delimitar, formes circulars que vibren juntes gaireb\u00e9 imperceptiblement.<\/p>\n \u2014<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/graf.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/1-copia-720x960.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/graf.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/2-copia-720x960.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/graf.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/3-copia-720x960.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/graf.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/4-copia-720x960.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/graf.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/5-copia-720x960.jpg\")
<\/p>\n