Programa de la sessió:
(*Inclourà el diàleg a càrrec d’investigadores del grup CINEMA de l’UPF).

Y’a qu’à pas baiser (Basta con no follar)
C.Roussopoulos, 1973, França. 17’.
Document militant a favor de l’avortament i la contracepció lliure i gratuïta. El film alterna imatges de la primera manifestació feminista multitudinària a París el 20 de novembre de 1971 i imatges d’un avortament il·legal practicat segons el mètode Karman.

Le F.H.A.R.
C.Roussopoulos, 1971. França, 26’.
Aquest film mostra la primera manifestació pública de gais i lesbianes que va tenir lloc a França, concretament a París. El 1971, el Front Homosexual d’Acció Revolucionària (FHAR) va participar en la desfilada de l’1 de maig. Les imatges enregistrades durant la manifestació s’intercalen amb fragments d’una reunió en la qual es debaten les qüestions plantejades pel moviment. El reportatge és un document fundacional no solament per a la història i la memòria del moviment lèsbic, gai i queer, sinó també per a l’aparició d’una pràctica cinematogràfica compromesa, de la qual Carole Roussopoulos és pionera, que dona la paraula a les persones que filma amb un equip de vídeo lleuger.  

Les prostitutées de Lyon parlent (Las prostitutas de Lion se manifiestan)
C.Roussopoulos, 1975, França, 40′.

El juny del 1975, les prostitutes de Lió van ocupar l’església de Saint-Nizier. Parlen de la seva història personal, de les seves condicions de treball, de les seves relacions amb la societat. Denuncien el poder de la policia i dels polítics, i expressen les seves reivindicacions. 

_

Aquesta sessió forma part del cicle de cinema Lluites col·lectives, films feministes dels anys 70 i 80 a França vinculat a l’exposició Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla, que es pot visitar a l’espai expositiu de la Filmoteca fins al 17 de novembre de 2024.

El cicle de cinema, dedicat als vídeoactivismes dels anys 70 i 80, inclou títols realitzat per Les Insoumuses, el col·lectiu feminista format per Delphine Seyrig, Carole Roussopoulos i Ioana Wieder, les quals van escriure un capítol cabdal en la història del feminisme mitjançant l’ús innovador del vídeo com a eina de protesta i conscienciació social.