{"id":53309,"guid":{"rendered":"https:\/\/graf.cat\/?post_type=event&#038;p=53309"},"modified":"2025-12-12T16:16:18","modified_gmt":"2025-12-12T14:16:18","slug":"mami-sugar-cerca-num-3-reescriptura","status":"publish","type":"event","link":"https:\/\/graf.cat\/es\/events\/event\/mami-sugar-cerca-num-3-reescriptura\/","title":{"rendered":"Mami Sugar. Cerca n\u00fam. 3. Reescriptura"},"content":{"rendered":"","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":8,"featured_media":53310,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"event-venues":[734],"event-tags":[],"class_list":["post-53309","event","type-event","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","event-venue-museu-tapies","event-category-altres"],"acf":{"title_ca":"Mami Sugar. Cerca n\u00fam. 3. Reescriptura","title_es":"Mami Sugar. B\u00fasqueda n\u00ba 3. Reescritura","title_en":"Mami Sugar. Search no. 3: Rewriting","desc_ca":"Un mitj\u00f3: un objecte quotidi\u00e0, m\u00ednim, gaireb\u00e9 insignificant. Quan me\u2019l miro faig una associaci\u00f3 immediata:\r\n\r\nmitj\u00f3\u00a0\u2192\u00a0peu\u00a0\u2192\u00a0sabata\r\n\r\nI aquest recorregut em fa pensar en centenars, milers de persones que caminen:\r\n<ul>\r\n \t<li>que travessen deserts, costes, ciutats i fronteres;<\/li>\r\n \t<li>que arriben a Europa o intenten arribar a Catalunya;<\/li>\r\n \t<li>que desapareixen de la nostra vista tan bon punt trepitgen la ciutat;<\/li>\r\n \t<li>que no poden accedir als museus, per\u00f2 sostenen la vida quotidiana.<\/li>\r\n<\/ul>\r\nPenso en qui habita als marges, en els cossos no normatius que no encaixen en la narrativa oficial. Penso en qui, fins i tot sense papers, construeix i sost\u00e9 l\u2019economia catalana:\r\n<ul>\r\n \t<li>les persones als camps de Lleida,<\/li>\r\n \t<li>les que treballen el reciclatge amb els mateixos materials amb qu\u00e8 T\u00e0pies creava obres.<\/li>\r\n<\/ul>\r\nAquestes pres\u00e8ncies invisibles s\u00f3n aqu\u00ed; els seus avantpassats van patir el fuet que va ajudar a aixecar aquest pa\u00eds amb mat\u00e8ries primeres como el cacau, el caf\u00e8, el sucre, la fusta.\r\n\r\nI si penso en T\u00e0pies, penso inevitablement en Catalunya. I si penso en Catalunya, veig la senyera. Com es construiria avui una bandera catalana?\r\n\r\nQuin \u00e9s el seu or? De qui \u00e9s la sang?\r\n\r\nPer\u00f2 jo s\u00ed que soc catalana. Aquesta bandera tamb\u00e9 \u00e9s meva. Hem d\u2019apropiar-nos dels s\u00edmbols, transformar-los, jugar-hi, crear noves narratives.\r\n\r\nVe a ser una altra hist\u00f2ria fundacional per a la bandera catalana del segle\u00a0xxi, feta amb els mitjons de persones afrodescendents que caminen sobre una sang fict\u00edcia.\r\n\r\nPer aix\u00f2 proposo una altra senyera: una bandera creada des dels marges, des dels cossos que no s\u2019esperen al carrer per\u00f2 que s\u00ed que s\u2019exposen al museu com a signe de diversitat i d\u2019integraci\u00f3.\r\n\r\nEn aquesta altra bandera, el groc \u00e9s l\u2019or d\u2019Abya Yala: la riquesa extreta d\u2019\u00c0frica i de l\u2019Am\u00e8rica Llatina, transformada avui en coltan, cacau, petroli o empreses extractivistes que sostenen el benestar europeu. El vermell \u00e9s la sang del tr\u00e0fic transatl\u00e0ntic: un tra\u00e7 que continua viu en les morts del Mediterrani, a les fronteres on encara sagnen els cossos negres.\r\n\r\nPerqu\u00e8 la pres\u00e8ncia negra a Catalunya no comen\u00e7a amb la migraci\u00f3 recent: \u00e9s antiga, \u00e9s en la terra i en el temps.\r\n\r\nGaireb\u00e9 totes les regions d\u2019\u00c0frica tenen una figura que connecta el m\u00f3n dels vius i el dels morts. Una pres\u00e8ncia que es vesteix amb una roba feta de fulles seques, de fibres, de teles, de materials que respiren mem\u00f2ria. \u00c9s una m\u00e0scara que entret\u00e9 els infants, que balla, que provoca, per\u00f2 que tamb\u00e9 guia, acompanya i ajuda a transcendir. Una figura que no nom\u00e9s apareix: intercedeix. Que no nom\u00e9s balla: obre portals. Que no nom\u00e9s juga: protegeix.\r\n\r\nVull agafar aquesta figura ancestral i crear-ne una de pr\u00f2pia; un \u00e9sser vestit amb mitjons, amb els mitjons de les persones migrades a Catalunya, i tamb\u00e9 amb els mitjons que es fan servir per dibuixar aquesta nova bandera.\r\n\r\nEls mitjons es perden dins la rentadora, s\u00ed; per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n el millor lloc per guardar secrets, per protegir petits tresors, per abrigar-nos del fred del m\u00f3n. Per aix\u00f2 demano a la comunitat migrant mitjons desaparellats per crear un vestit que dialogui cara a cara amb el gran mitj\u00f3 de T\u00e0pies; un vestit que activi una dansa dels marginats, un moviment que aplegui temps i territoris, que em connecti amb els milers de persones que caminen, que fan la travessa per arribar a Europa, a Espanya, a Catalunya. Perqu\u00e8 quan no quedin sabates, quan tot s\u2019hagi perdut o deixat enrere, continuarem caminant amb mitjons.\r\n\r\nEl meu cos \u2014negre, de dona, de gaireb\u00e9 cinquanta anys, gras, queer, excessiu\u2014 no \u00e9s el cos esperat. Per\u00f2 \u00e9s aquest el cos que avui construeix aquesta nova senyera. El que reclama un lloc en el relat. El que diu: Catalunya tamb\u00e9 s\u2019escriu des de nosaltres. El que afirma: som aqu\u00ed, hi hem estat sempre, i som part fonamental del que aquest territori \u00e9s i pot arribar a ser.\r\n\r\nSilvia Albert Sopale\r\n\r\n&nbsp;","desc_es":"Un calcet\u00edn: un objeto cotidiano, m\u00ednimo, casi insignificante. Al mirarlo hago una asociaci\u00f3n inmediata:\r\n\r\ncalcet\u00edn\u00a0\u2192\u00a0pie\u00a0\u2192\u00a0zapato\r\n\r\nY ese recorrido me lleva a pensar en cientos, miles de personas que caminan:\r\n<ul>\r\n \t<li>que cruzan desiertos, costas, ciudades y fronteras;<\/li>\r\n \t<li>que llegan a Europa o intentan llegar a Catalu\u00f1a;<\/li>\r\n \t<li>que desaparecen de nuestra vista en cuanto pisan la ciudad;<\/li>\r\n \t<li>que no pueden acceder a los museos, pero sostienen la vida cotidiana.<\/li>\r\n<\/ul>\r\nPienso en quienes habitan los m\u00e1rgenes, en los cuerpos no normativos que no encajan en la narrativa oficial. Pienso en quienes, aun sin papeles, construyen y sostienen la econom\u00eda catalana:\r\n<ul>\r\n \t<li>las personas en los campos de Lleida,<\/li>\r\n \t<li>las que trabajan el reciclaje con los mismos materiales con los que T\u00e0pies creaba sus obras.<\/li>\r\n<\/ul>\r\nEsas presencias invisibles est\u00e1n aqu\u00ed; sus antepasados sufrieron el l\u00e1tigo que ayud\u00f3 a levantar este pa\u00eds con materias primas como el cacao, el caf\u00e9, el az\u00facar, la madera.\r\n\r\nY si pienso en T\u00e0pies, pienso inevitablemente en Catalu\u00f1a. Y si pienso en Catalu\u00f1a, veo la\u00a0<i>senyera<\/i>. \u00bfC\u00f3mo se construir\u00eda hoy una bandera catalana?\r\n\r\n\u00bfCu\u00e1l es su oro? \u00bfDe qui\u00e9n es la sangre?\r\n\r\nPero yo s\u00ed soy catalana. Esa bandera tambi\u00e9n es m\u00eda. Debemos apropiarnos de los s\u00edmbolos, transformarlos, jugar con ellos, crear nuevas narrativas.\r\n\r\nViene a ser otra historia fundacional para la bandera catalana del siglo\u00a0xxi, realizada con los calcetines de personas afrodescendientes que caminan sobre una sangre ficticia.\r\n\r\nPor eso propongo otra\u00a0<i>senyera<\/i>: una bandera creada desde los m\u00e1rgenes, desde los cuerpos que no se esperan en la calle pero que s\u00ed se exponen en el museo como signo de diversidad y de integraci\u00f3n.\r\n\r\nEn esta otra bandera, el amarillo es el oro de Abya Yala: la riqueza extra\u00edda de \u00c1frica y Am\u00e9rica Latina, transformada hoy en colt\u00e1n, cacao, petr\u00f3leo o empresas extractivistas que sostienen el bienestar europeo. El rojo es la sangre de la trata transatl\u00e1ntica: un trazo que sigue vivo en las muertes del Mediterr\u00e1neo, en las fronteras donde a\u00fan sangran los cuerpos negros.\r\n\r\nPorque la presencia negra en Catalu\u00f1a no comienza con la migraci\u00f3n reciente: es antigua, est\u00e1 en la tierra y en el tiempo.\r\n\r\nEn casi todas las regiones de \u00c1frica existe una figura que conecta el mundo de los vivos y el de los muertos. Una presencia que se viste con un traje hecho de hojas secas, de fibras, de telas, de materiales que respiran memoria. Es una m\u00e1scara que entretiene a la infancia, que baila, que provoca, pero que tambi\u00e9n gu\u00eda, acompa\u00f1a y ayuda a trascender. Una figura que no solo aparece: intercede. Que no solo baila: abre portales. Que no solo juega: protege.\r\n\r\nQuiero tomar esa figura ancestral y crear una propia; un ser vestido con calcetines, con los calcetines de las personas migradas en Catalu\u00f1a, y tambi\u00e9n con los calcetines que se usan para dibujar esta nueva bandera.\r\n\r\nLos calcetines se pierden en las lavadoras, s\u00ed; pero tambi\u00e9n son el mejor lugar para guardar secretos, para proteger peque\u00f1os tesoros, para abrigarnos del fr\u00edo del mundo. Por eso le pido a la comunidad migrante esos calcetines sin pareja para crear un traje que dialogue cara a cara con el gran calcet\u00edn de T\u00e0pies; un traje que active una danza de los marginados, un movimiento que re\u00fana tiempos y territorios, que me conecte con los miles de personas que caminan, que hacen la traves\u00eda para llegar a Europa, a Espa\u00f1a, a Catalu\u00f1a. Porque cuando no haya zapatos, cuando todo se haya perdido o dejado atr\u00e1s, seguiremos caminando con calcetines.\r\n\r\nMi cuerpo \u2014negro, de mujer, de casi cincuenta a\u00f1os, gordo, queer, excesivo\u2014 no es el cuerpo esperado. Pero es este cuerpo el que hoy construye esta nueva\u00a0<i>senyera<\/i>. El que reclama un lugar en el relato. El que dice: Catalu\u00f1a tambi\u00e9n se escribe desde nosotras. El que afirma: estamos aqu\u00ed, hemos estado siempre, y somos parte fundamental de lo que este territorio es y puede llegar a ser.\r\n\r\nSilvia Albert Sopale\r\n\r\n&nbsp;","desc_en":"A sock: an everyday object, minimal, almost insignificant. When I look at it, I make an immediate association:\r\n\r\nsock \u2192 foot \u2192 shoe\r\n\r\nAnd this journey leads me to think about hundreds, thousands of people who walk:\r\n<ul>\r\n \t<li>who cross deserts, coasts, cities and frontiers;<\/li>\r\n \t<li>who reach Europe or try to get to Catalonia;<\/li>\r\n \t<li>who disappear from our view as soon as they get to the city;<\/li>\r\n \t<li>who cannot go into museums, but sustain everyday life.<\/li>\r\n<\/ul>\r\nI think of those who live on the edges, about non-normative bodies that do not fit into the official narrative. I think of those, still without papers, who build and sustain the Catalan economy:\r\n<ul>\r\n \t<li>the people in the fields in Lleida province,<\/li>\r\n \t<li>those who work in recycling with the same materials that T\u00e0pies used to create his work.<\/li>\r\n<\/ul>\r\nThose invisible presences who are here; their ancestors felt the whip that helped to raise up this country with raw materials like cocoa, coffee, sugar and timber.\r\n\r\nAnd if I think of T\u00e0pies, I inevitably think of Catalonia. And if I think of Catalonia, is see the\u00a0<i>senyera<\/i>, its flag. How would a Catalan flag be constructed today?\r\n\r\nWhat is its gold? Whose is the blood behind the four red bars?\r\n\r\nBut I am Catalan. This flag is also mine. We need to appropriate the symbols, transform them, play with them, create new narratives.\r\n\r\nThis is another foundational story for the 21st-century Catalan flag, made from the socks of Afro-descendent people who walk over fictitious blood.\r\n\r\nThis is why I propose a different\u00a0<i>senyera<\/i>: a flag created from the sidelines, from the bodies that are not expected in the street but are exhibited in the museum as a symbol of diversity and integration.\r\n\r\nIn this other flag, the yellow is the gold of Abya Yala: the wealth extracted from Africa and Latin America, today turned into coltan, cocoa, oil and extractive companies that sustain European well-being. The red is the blood of the transatlantic trade: a trail that lives on in the deaths in the Mediterranean, on the frontiers where black bodies continue to bleed.\r\n\r\nBecause the black presence in Catalonia does not begin with recent migration: it is ancient, it is in the land and in time.\r\n\r\nIn almost all regions of Africa there exists a figure that connects the worlds of the living and the dead. A presence that dresses in clothing made of dried leaves, of fibres, of cloths, of materials that breathe memory. It is a mask that entertains children, that dances, that provokes, but that also guides, supports and helps to transcend. A figure that does not just appear: it intercedes. That does not just dance: it opens gateways. That does not just play: it protects.\r\n\r\nI want to take this ancestral figure and create one of our own; a being wearing socks, with the socks of people who migrate to Catalonia, and also the socks used to create this new flag.\r\n\r\nSocks get lost in the wash, yes; but they are also the best place to keep secrets, to protect small treasures, to keep us from the cold in the world. This is why I ask the migrant community for these odd socks in order to create a suit to dialogue face to face with T\u00e0pies\u2019 giant sock; a suit to stir a dance of the marginalised, a movement to bring together times and places, to connect me to the thousands of people who walk, who make the crossing over to Europe, to Spain, to Catalonia. Because when there are no shoes, when all has been lost or left behind, we will carry on walking in socks.\r\n\r\nMy body\u2014black, female, nearly fifty years old, fat, queer, excessive\u2014is not the expected body. But it is this body that today constructs this new\u00a0<i>senyera<\/i>. That claims its place in the narrative. That says: Catalonia is also written by us. That declares: we are here, we have always been here and we are a fundamental part of what this territory is and what it may become.\r\n\r\n&nbsp;\r\n\r\nSilvia Albert Sopale\r\n\r\n&nbsp;","event_category":191,"event_show_only_own_date":true,"_event_confirmed":true,"_event_public":true,"_event_free":false,"_event_price-min":5,"_event_price-max":"","_event_web_ca":"https:\/\/museutapies.org\/event\/mami-sugar-cerca-num-3-reescriptura\/","_event_web_es":"https:\/\/museutapies.org\/es\/event\/mami-sugar-busqueda-no-3-reescritura\/","_event_web_en":"https:\/\/museutapies.org\/en\/event\/mami-sugar-search-no-3-rewriting\/","event_contact_email":"","event_apply_email":"","is_online_event":false,"is_art_nou_event":false,"is_bgw_event":false,"date_text":"","register_deadline":null,"altres_organitzadors":""},"abe_event_venue":"Museu T\u00e0pies","abe_event_category":"Altres","start":"2025-12-13 13:00:00","end":"2025-12-13 14:30:00","schedule":"once","schedule_meta":"","frequency":1,"all_day":0,"until":"2025-12-13 13:00:00","include":[],"exclude":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/events\/53309","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/events"}],"about":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/event"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"occurrences":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/events\/53309\/occurrences"}],"acf:term":[{"embeddable":true,"taxonomy":"event-category","href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/event-category\/191"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/53310"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=53309"}],"wp:term":[{"taxonomy":"event-venue","embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/event-venues?post=53309"},{"taxonomy":"event-tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/event-tags?post=53309"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}