{"id":59648,"guid":{"rendered":"https:\/\/graf.cat\/?post_type=event&#038;p=59648"},"modified":"2026-09-04T10:46:51","modified_gmt":"2026-09-04T08:46:51","slug":"anna-irina-russell-un-dos-tres","status":"publish","type":"event","link":"https:\/\/graf.cat\/es\/events\/event\/anna-irina-russell-un-dos-tres\/","title":{"rendered":"Anna Irina Russell. un, dos, tres."},"content":{"rendered":"","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":8,"featured_media":59649,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false},"event-venues":[734],"event-tags":[],"class_list":["post-59648","event","type-event","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","event-venue-museu-tapies","event-category-altres"],"acf":{"title_ca":"Anna Irina Russell. un, dos, tres.","title_es":"Anna Irina Russell. un, dos, tres.","title_en":"Anna Irina Russell. un, dos, tres.","desc_ca":"El joc constitueix un eix vertebrador de la pr\u00e0ctica d\u2019Anna Irina Russell. En els seus treballs, l\u2019artista el reivindica com un marc metodol\u00f2gic i relacional, allunyant-se d\u2019aquelles interpretacions que voldrien relegar-ho a una mera dimensi\u00f3 de frivolitat. Com ja advertia Antoni T\u00e0pies a l\u2019assaig\u00a0<em>El joc de saber mirar<\/em>\u00a0(1967), \u00abjugar no vol dir fer les coses \u201cperqu\u00e8 s\u00ed\u201d (\u2026). Jugant\u2026 jugant, de petits, aprenem a fer-nos grans. Jugant\u2026 jugant, fem cr\u00e9ixer el nostre esperit, ampliem el camp de la nostra visi\u00f3, del nostre coneixement.\u00bb\r\n\r\nL\u2019obra d\u2019Anna Irina Russell participa plenament d\u2019aquesta sensibilitat. All\u00f2 l\u00fadic hi opera com un dispositiu que despla\u00e7a les formes habituals de relaci\u00f3 entre persones, materials i entorn. Sovint articulada a trav\u00e9s de grans escultures inflables i toves, capaces de moure\u2019s i respirar, la seva pr\u00e0ctica desestabilitza les jerarquies convencionals entre obra i p\u00fablic, convertint qui hi participa en un agent actiu: un cos que transforma l\u2019obra alhora que n\u2019\u00e9s transformat.\r\n\r\nEn la proposta d\u2019escultura que Antoni T\u00e0pies va concebre per a la Sala Oval del MNAC, l\u2019artista imaginava un mitj\u00f3 de grans dimensions dins del qual el p\u00fablic pogu\u00e9s entrar: un cos buit, perforat, pensat per ser habitat. Amb\u00a0<em>un, dos, tres.<\/em>, Anna Irina Russell repr\u00e8n aquest imaginari l\u00fadic i n\u2019activa el potencial. La pe\u00e7a ens convida a endinsar-nos en aquest gran mitj\u00f3 somniat i a explorar les entranyes d\u2019una pr\u00e0ctica art\u00edstica que t\u00e9 tant a veure amb el\u00a0<em>joc de saber mirar<\/em>\u00a0com amb una urg\u00e8ncia po\u00e8tica, i plenament contempor\u00e0nia, de repensar els vincles entre essers vius, objectes i espai.\r\n\r\nLa pr\u00e0ctica art\u00edstica d\u2019<strong>Anna Irina Russell<\/strong>\u00a0s\u2019articula a trav\u00e9s de l\u2019escultura tova i la instal\u00b7laci\u00f3 com una forma d\u2019especular sobre processos de comunicaci\u00f3 no hegem\u00f2nics, on l\u2019aire i la respiraci\u00f3 funcionen com a materials relacionals. La seva obra proposa situacions en qu\u00e8 la mat\u00e8ria esdev\u00e9 comunicativa i subverteix subtilment les estructures que habitualment organitzen la manera com ens relacionem. Partint d\u2019una confian\u00e7a en la capacitat expressiva de la mat\u00e8ria, la seva recerca se centra en estructures inflables que respiren, s\u2019expandeixen i vacil\u00b7len al llindar del col\u00b7lapse, atenent all\u00f2 que resisteix la paraula i desborda la imatge: el desbordament, el contagi i l\u2019asf\u00edxia.\r\n\r\nEs va graduar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona l\u2019any 2015 i posteriorment va cursar el M\u00e0ster en Art Sonor el 2018. Actualment \u00e9s artista resident a La Escocesa (Barcelona), despr\u00e9s d\u2019haver estat a Hangar i Fabra i Coats. L\u2019any 2025 va rebre el premi\u00a0Because of Many Suns\u00a0de la Collezione Taurisano durant Artorama (Marsella), i el 2022 va obtenir el\u00a0Premi Miquel<strong>\u00a0<\/strong>Casablancas per la instal\u00b7laci\u00f3\u00a0<em>Contener \u00b7 Desbordar<\/em>.\r\n\r\nAcaba d\u2019inaugurar l\u2019exposici\u00f3 individual\u00a0<em>Neix en l\u2019aire la primera flor<\/em>\u00a0al Museu Can Mario de la Fundaci\u00f3 Vila Casas, comissariada per blanca arias. Recentment ha presentat les exposicions individuals\u00a0<em>Birika bezain elastikoa<\/em>\u00a0a Tabakalera (Donostia, 2025) i<em>\u00a0Un contagi<\/em>\u00a0a Bombon Projects (Barcelona, 2025). Tamb\u00e9 ha mostrat la seva obra de forma col\u00b7lectiva en institucions com la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3, Santa M\u00f2nica, La Panera, MACBA, La Casa Encendida, CCCB, entre d\u2019altres. L\u2019any 2024 va publicar\u00a0<em>Tomar aire<\/em>, un llibre d\u2019artista editat per Brillo Editorial.\r\n\r\nActivitat realitzada en el marc del cicle\u00a0<a href=\"https:\/\/museutapies.org\/programa-public\/seguint-el-sol-destapant-la-mirada\/\"><em>Seguint el sol. Destapant la mirada<\/em><\/a>\u00a0del Museu T\u00e0pies<em>,\u00a0<\/em>comissariat per Carolina Ciuti.\r\n\r\n&nbsp;","desc_es":"El juego constituye un eje vertebrador de la pr\u00e1ctica de Anna Irina Russell. En sus trabajos, la artista lo reivindica como un marco metodol\u00f3gico y relacional, alej\u00e1ndose de aquellas interpretaciones que pretenden relegarlo a una mera dimensi\u00f3n de frivolidad. Como ya advert\u00eda Antoni T\u00e0pies en el ensayo\u00a0<em>El juego de saber mirar<\/em>\u00a0(1967), \u00abjugar no significa hacer las cosas \u201cporque s\u00ed\u201d (\u2026). Jugando\u2026 jugando, de peque\u00f1os, aprendemos a hacernos mayores. Jugando\u2026 jugando, hacemos crecer nuestro esp\u00edritu, ampliamos el campo de nuestra visi\u00f3n, de nuestro conocimiento\u00bb.\r\n\r\nLa obra de Anna Irina Russell participa plenamente de esta sensibilidad. Lo l\u00fadico opera en ella como un dispositivo que desplaza las formas habituales de relaci\u00f3n entre personas, materiales y entorno. A menudo articulada a trav\u00e9s de grandes esculturas inflables y blandas, capaces de moverse y respirar, su pr\u00e1ctica desestabiliza las jerarqu\u00edas convencionales entre la obra y el p\u00fablico, convirtiendo a quienes participan en agentes activos: cuerpos que transforman la obra al mismo tiempo que son transformados por ella.\r\n\r\nEn la propuesta de escultura que Antoni T\u00e0pies concibi\u00f3 para la Sala Oval del MNAC, el artista imaginaba un calcet\u00edn de grandes dimensiones en cuyo interior el p\u00fablico pudiera entrar: un cuerpo hueco, perforado, pensado para ser habitado. Con\u00a0<em>u<\/em><em>no, dos, tres.<\/em>, Anna Irina Russell retoma este imaginario l\u00fadico y activa todo su potencial. La pieza nos invita a adentrarnos en ese gran calcet\u00edn so\u00f1ado y a explorar las entra\u00f1as de una pr\u00e1ctica art\u00edstica que tiene tanto que ver con el juego de saber mirar como con una urgencia po\u00e9tica, y plenamente contempor\u00e1nea, de repensar los v\u00ednculos entre seres vivos, objetos y espacio.\r\n\r\nLa pr\u00e1ctica art\u00edstica de\u00a0<b>Anna Irina Russell<\/b>\u00a0se articula a trav\u00e9s de la escultura blanda y la instalaci\u00f3n como una forma de especular sobre procesos de comunicaci\u00f3n no hegem\u00f3nicos, donde el aire y la respiraci\u00f3n funcionan como materiales relacionales. Su obra propone situaciones en las que la materia se convierte en comunicativa y subvierte sutilmente las estructuras que habitualmente organizan la forma en que nos relacionamos. Partiendo de una confianza en la capacidad expresiva de la materia, su investigaci\u00f3n se centra en estructuras inflables que respiran, se expanden y vacilan en el umbral del colapso, atendiendo a lo que resiste la palabra y desborda la imagen: el desbordamiento, el contagio y la asfixia.\r\n\r\nSe gradu\u00f3 en Bellas Artes en la Universidad de Barcelona en 2015 y posteriormente curs\u00f3 el M\u00e1ster en Arte Sonoro en 2018. Actualmente es artista residente en La Escocesa (Barcelona), despu\u00e9s de haber estado en Hangar y Fabra i Coats. En 2025 recibi\u00f3 el premio Because of Many Suns de la Collezione Taurisano durante Artorama (Marsella), y en 2022 obtuvo el Premio Miquel\u00a0Casablancas por la instalaci\u00f3n\u00a0<i>Contener \u00b7 Desbordar<\/i>.\r\n\r\nAcaba de inaugurar la exposici\u00f3n individual\u00a0<i>Nace en el aire la primera flor<\/i>\u00a0en el Museo Can Mario de la Fundaci\u00f3n Vila Casas, comisariada por blanca arias. Recientemente ha presentado las exposiciones individuales\u00a0<i>Tan el\u00e1stico como un pulm\u00f3n<\/i>a Tabakalera (San Sebasti\u00e1n, 2025) i<i>\u00a0Un contagi<\/i>\u00a0en Bombon Projects (Barcelona, \u200b\u200b2025). Tambi\u00e9n ha mostrado su obra de forma colectiva en instituciones como la Fundaci\u00f3n Joan Mir\u00f3, Santa M\u00f3nica, Panera, MACBA, Casa Encendida, CCCB, entre otros. En 2024 public\u00f3\u00a0<i>Tomar aire<\/i>, un libro de artista editado por Brillo Editorial.\r\n\r\nActividad realizada en el marco del ciclo\u00a0<a href=\"https:\/\/museutapies.org\/es\/programa-public\/siguiendo-el-sol-destapando-la-mirada\/\">Siguiendo el sol. Destapando la mirada<\/a>\u00a0del Museu T\u00e0pies, comisariado por Carolina Ciuti.","desc_en":"Playing lies at the heart of Anna Irina Russell\u2019s artistic practice. Throughout her work, she reclaims it as both a methodological framework and a mode of relation, resisting interpretations that reduce it to mere frivolity. As Antoni T\u00e0pies observed in his 1967 essay\u00a0<em>El joc de saber mirar<\/em>, \u201cTo play does not mean doing things \u2018just because\u2019 (\u2026). Through play, as children, we learn to grow up. Through play, we cultivate our spirit and expand the horizons of our vision and our understanding.\u201d\r\n\r\nRussell\u2019s work is deeply rooted in this sensibility. Play functions as a catalyst, shifting the habitual relationships between people, materials, and their surroundings. Often taking the form of large-scale soft inflatable sculptures that move and breathe, her practice unsettles the conventional hierarchy between artwork and audience, transforming participants into active agents: bodies that reshape the work even as they are reshaped by it.\r\n\r\nIn the sculpture Antoni T\u00e0pies envisioned for the Oval Hall of the MNAC, he imagined an oversized sock that visitors could step inside\u2014a hollow, perforated body conceived to be inhabited. With\u00a0<em>u<\/em><em>no, dos, tres.<\/em>, Anna Irina Russell revisits this playful imaginary and brings its latent possibilities to life. The work invites us to enter T\u00e0pies\u2019 imagined sock and explore the inner workings of an artistic practice that is as much about learning to see through play as it is about the distinctly contemporary\u2014and profoundly poetic\u2014urgency of reimagining the relationships between living beings, objects, and space.\r\n\r\nThe artistic practice of\u00a0<b>Anna Irina Russell\u00a0<\/b>is articulated through soft sculpture and installation as a way of speculating on non-hegemonic communication processes, where air and breathing function as relational materials. His work proposes situations in which matter becomes communicative and subtly subverts the structures that usually organize the way we relate. Based on a trust in the expressive capacity of matter, his research focuses on inflatable structures that breathe, expand and waver on the threshold of collapse, attending to what resists words and overflows images: overflow, contagion and asphyxiation.\r\n\r\nHe graduated in Fine Arts from the University of Barcelona in 2015 and later took the Master in Sound Art in 2018. He is currently an artist in residence at La Escocesa (Barcelona), after having been at Hangar and Fabra i Coats. In 2025 he received the Because of Many Suns award from the Collezione Taurisano during\u00a0<em>Artorama<\/em>\u00a0(Marseille), and in 2022 he obtained the Miquel\u00a0Casablancas Prize for the installation\u00a0<i>Contain \u00b7 Overflow<\/i>.\r\n\r\nHe has just inaugurated his solo exhibition\u00a0<i>The first flower is born in the air\u00a0<\/i>at the Can Mario Museum of the Vila Casas Foundation, curated by blanca arias. She has recently presented the solo exhibitions\u00a0<i>As elastic as a lung\u00a0<\/i>a Tabakalera (San Sebastian, 2025) i\u00a0<i>A contagion\u00a0<\/i>in Bombon Projects (Barcelona, \u200b\u200b2025). He has also shown his work collectively in institutions such as the Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3, Santa M\u00f2nica, La Panera, MACBA, La Casa Encendida, CCCB, among others. In 2024 he published\u00a0<i>Take a breath<\/i>, an artist\u2019s book published by Brillo Editorial.\r\n\r\nActivity programmed as part of the Museu T\u00e0pies series\u00a0<a href=\"https:\/\/museutapies.org\/en\/programa-public\/following-the-sun-uncovering-the-gaze\/\"><em>Following the Sun<\/em>, entitled\u00a0<em>Uncovering the Gaze<\/em><\/a>, curated by Carolina Ciuti.","event_category":191,"event_show_only_own_date":true,"_event_confirmed":true,"_event_public":true,"_event_free":false,"_event_price-min":5,"_event_price-max":"","_event_web_ca":"https:\/\/museutapies.org\/event\/anna-irina-russell-un-dos-tres\/","_event_web_es":"https:\/\/museutapies.org\/es\/event\/anna-irina-russell-uno-dos-tres\/","_event_web_en":"https:\/\/museutapies.org\/en\/event\/anna-irina-russell-uno-dos-tres\/","event_contact_email":"","event_apply_email":"","is_online_event":false,"is_art_nou_event":false,"is_bgw_event":false,"date_text":"","register_deadline":null,"altres_organitzadors":""},"abe_event_venue":"Museu T\u00e0pies","abe_event_category":"Altres","start":"2026-09-18 19:00:00","end":"2026-09-18 21:00:00","schedule":"once","schedule_meta":"","frequency":1,"all_day":0,"until":"2026-09-18 19:00:00","include":[],"exclude":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/events\/59648","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/events"}],"about":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/event"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"occurrences":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/events\/59648\/occurrences"}],"acf:term":[{"embeddable":true,"taxonomy":"event-category","href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/event-category\/191"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/59649"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=59648"}],"wp:term":[{"taxonomy":"event-venue","embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/event-venues?post=59648"},{"taxonomy":"event-tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/graf.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/event-tags?post=59648"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}