Alto el Foc pel Líban #7

Presentem una nova sessió de Pel·lícules per un Alto el Foc, per continuar sostenint un espai d’atenció, denúncia i acció davant del genocidi que l’estat d’Israel sotmet a la població palestina i la seva metàstasi als pobles veïns. En aquesta ocasió, insistim en la necessitat urgent d’un alto el foc i en la condemna dels crims comesos al Líban. Continuem compromeses amb mantenir espais oberts a la mobilització davant la impunitat i la indiferència.

“Ens hem convertit en turistes d’una guerra que és nostra i que ha trastocat les nostres vides? Ens hem tornat tan distants?” Amb aquesta pregunta s’obre Nights and Days, de Lamia Joreige. En el moment en què es concep aquesta projecció, el setge al Líban fa més de dos anys que és actiu al sud, a la zona fronterera amb Israel. Tot i això, els suburbis meridionals de Beirut tampoc no n’han quedat al marge; gran part de la població fora d’aquestes àrees ha continuat amb la seva quotidianitat, entre el brunzit persistent dels drons. Una normalització inquietant s’hi ha instal·lat des de llavors: la violència, tot i ser propera, es percep com si passés en un «altre» lloc, aliè i difús.

En les darreres setmanes, aquest fràgil constructe de normalitat s’ha esquerdat. La nova ofensiva ha deixat rere seu centenars de víctimes i la destrcció sistemàtica d’infraestructures comunitàries. Tot Beirut, així com àmplies zones del sud, reben directament als seus telèfons missatges d’amenaça i ordres de desplaçament emeses per les Forces de Defensa d’Israel. La distància ja no és possible: la condició “espectadora” s’esvaeix.

Aquesta sessió proposa una aproximació a la mirada de tres artistes i cineastes libanesxs sobre el sud del país: un territori on coexisteixen la bellesa del paisatge, la recurrència de la violència i les complexes trames de relació que emergeixen en contextos de destrucció i pèrdua, especialment en l’eco persistent de l’estiu de 2006. Lamia Joreige articula un recorregut íntim i subjectiu de la seva experiència de la guerra; Maher Abi Samra tensiona la linealitat del temps, entrellaçant referències a invasions anteriors amb imatges mudes de devastació; i Ahmad Ghossein explora, en el seu llargmetratge, les dinàmiques humanes sota condicions extremes, suspeses entre la violència imminent i la precarietat d’un alto el foc.

Us agraïm la vostra solidaritat, cura i suport.

Programa:

– Lamia Joreige, Nights and Days, 2007, 17 min
– Maher Abi Samra, Merely a Smell, 2007, 10 min
– Ahmad Ghossein, All This Victory, 2019, 93 min

Informació pràctica
Data: 9 d’abril
Lloc: Sala Ricson
Hora: 19 h
Entrada: 5 €, aquí o a taquilla
Hi haurà barra

Ara, la urgència extrema i el desplaçament de més de un milló persones obligades a abandonar les seves llars a la recerca de seguretat, aliment i refugi. Tots els fons recaptats es destinaran a ajuda d’emergència al Líban, canalitzats a través de persones i organitzacions de confiança que operen in situ. En cas de no poder assistir, hi ha la possibilitat de contribuir mitjançant l’adquisició d’una entrada en aquest enllaç.

Aquesta sessió ha estat organitzada en diàleg amb la comissària i artista Mayssa Fattouh.

Imatge: Ahmad Ghossein, All This Victory, 2019 (film still)