Animisme de l’ull inquiet és la tercera fase del projecte de recerca Diàlegs d’epistemologia densa, que avancen Brígida Maestres i Ángela Bonadies des del 2015. Durant aquest temps, la trobada entre l’assaig filosòfic i la imatge ha suposat la desconstrucció de l’anomenada “baixa visió” i dels seus estigmes consegüents. D’altra banda, el projecte ha permès desenvolupar una estètica de la visió animista, des d’on poder reflexionar sobre les potencialitats del cos/ésser al nostre món i sobre els efectes de la seva captura sota l’epítet de la discapacitat.
Animisme de l’ull inquiet forma part de la recerca conjunta de Brígida Maestres i Ángela Bonadies sobre la visió cega i altres formes d’apropiació de la realitat. Brígida Maestres és docent i investigadora de la biopolítica de la discapacitat/deficiència i de la seva pròpia experiència de visió, com a persona diagnosticada amb visió baixa. Ángela Bonadies és artista i la seva obra se centra en la durada: el que resisteix, el que roman, el que s’esvaeix i el que queda fora de lloc.
Totes dues proposen un diàleg sobre la relació entre la visió i la realitat a través d’un procés esteticoinvestigatiu i defensen “la imaginació de l’ull animista, que habita la perifèria de les coses. Un ull errant que vindica la visió cega”.