Apropaments a què?

Pren com a punt de partida l’assaig amb el mateix nom, Approches de quoi?, de Georges Perec, publicat de forma òstuma al llibre L’infraordinari (L’Infra-ordinaire), 1989. L’assaig anima a interrogar allò trivial, allò habitual, allò que està tan present que deixem de veure-ho. Escriu: «Vivim, per descomptat; respirem, per descomptat». La Bruna, la Clàudia i la Júlia semblen entendre la seva pràctica així: com un procés obert a l’experiència, a la vida i al respirar. Seguint la proposta de Perec, pretenem interrogar «el maó, el ciment, el vidre, les nostres maneres a taula, els nostres estris». Però, sobre tot, «les nostres eines, les nostres agendes i els nostres ritmes».

En sintonia amb aquest pols, aquest text comissarial (que hauria de delimitar el marc d’una exposició en camí), per tal de respectar els ritmes propis de la creació, qüestiona la seva capacitat d’apropar-se a més certeses que les que, ara per ara, tenim: que, per descomptat, vivim i que, sens dubte, respirem. Així, ens propem a què? Tant de bo a una exposició més sobirana, lliurada de relats imperants i de sistematitzacions institucionals (allò habitual, allò que està tan present que deixem de veure-ho).

Artistes: Júlia Franco Álvarez, Clàudia Clos, Bruna Velázquez Martí