Brazo y mano. Manu Uranga
I que la superfície s’infli en volum, perquè la superfície manca de volum i el volum és la superfície.
El volum absorbeix la superfície que per a això gira en totes direccions.
……
Manu Uranga (Zumaia, 1980) és llicenciat en Belles Arts (2005) i ha realitzat el Màster en recerca i creació en art (UPV-EHU). El seu treball consisteix en un acostament a la pràctica escultòrica en el qual les narratives generades des de la plàstica i la superficialitat dels materials possibiliten o reconsideren l’espai i els seus límits. El pensament llisca entre les coses, especialment quan la imatge desapareix, establint un trànsit físic entre l’objecte, el seu ús i el cos amb el qual s’interposa.
Entre les seves exposicions es troben Nicho, Flex (Bilbao, 2024); Ideas travel faster than Light, Niv Art Centre (l’Índia, 2016); Planos (segona part) Torre de Ariz (Basauri, 2013) i Planta (primera part), COAVN, Col·legi Oficial d’Arquitectes Basc-Navarrès (Bilbao, 2012); o Decúbito manual, Sala Rekalde (Bilbao, 2013). Va formar part de l’exposició col·lectiva Izena Gero en el Museu Guggenheim de Bilbao (2013). Durant l’any 2015 va desenvolupar el projecte Gio Bat, un conjunt de processos personals i participatius en art en el qual convidava a altres artistes a col·laborar. A més, ha participat en el International Film Festival Rotterdam i Komende Fabrikaat, Artis Donin Bosch (Holanda, 2008); El plaer com a control: del voyeurisme a la vigilància en Hangar (Barcelona, 2009); o el International Short Film Festival Oberhausen (Alemanya, 2010).
