Canvi de mà!. Laura Sebastianes
Canvi de mà!, títol pres d’un relat d’Antonio Tabucchi, introdueix una imatge concreta: la d’un pes que, sostingut massa temps, obliga a canviar de mà. En aquest gest mínim apareix un instant d’alleujament, però també d’inestabilitat. Res no s’abandona del tot; simplement passa, es redistribueix i troba una altra manera de sostenir-se.
Un conjunt d’obres se situa en un territori inestable, on l’escultura opera com un espai de trànsit entre la maqueta i l’arquitectura. Lluny d’organitzar-se en una jerarquia d’escales o funcions, les peces assagen desplaçaments continus: de l’objecte a l’entorn, del provisional a l’estructural, del gest manual a la construcció espacial.
L’espai expositiu no és un contenidor neutre: les referències a l’exterior irrompen a l’interior, tensionant límits i activant noves formes de circulació i percepció, desdibuixant els límits entre construcció, representació i escenari. Aquest enfocament al·ludeix a la pràctica de l’arquitecte Raimund Abraham, per a qui l’arquitectura podia existir com a idea, maqueta o intervenció, sense necessitat de resoldre’s en edifici.
L’exposició proposa un desplaçament continu entre escales —de la mà al cos, de la maqueta a l’entorn— on cada peça funciona com un lloc de pas. Més que ocupar l’espai, l’assagen.
