Charo Pradas. Anys 80

L’exposició que aquí presentem reuneix divuit dibuixos datats entre 1985 i 1986, i quinze pintures de Charo Pradas realitzades entre 1987 i 1989, recordant així, i celebrant, aquell moment inicial de la seva trajectòria, que coincideix amb el final de l’eclosió dels nous expressionismes, tendència que ella no segueix ni aleshores ni ara. Als anys vuitanta, Juan Manuel Bonet els va anomenar “els anys pintats”; hi predomina, i no només al nostre país, una pintura figurativa expressionista, tot i que també destaquen aleshores pintors que podem descriure com a abstractes, com José María Sicilia, José Manuel Broto o Xavier Grau, aquest últim parella de Pradas. Aquests pintors abstractes integraven una reflexió metalingüística de la pintura (…), amb una forma d’expressió de la subjectivitat heretada de la pintura nord-americana dels expressionistes abstractes, basada en gestos dinàmics i espontanis, i en l’ús d’un cromatisme sovint exacerbat. No és estrany que la pintura de Pradas cridés l’atenció immediatament, explorant com obria camins personals i inèdits.