corazón que late
DIMARTS DE VÍDEO amb el Centre de Documentació de Ca la Dona i blanca arias
5000 feminismos (2010) recull el retrat de la força política i organitzativa del feminisme a partir de la trobada del 6 de desembre de 2009, que commemorava el 30è aniversari de les primeres Jornadas Feministas de Granada amb una manifestació pel centre de la ciutat. Prop de cinc mil feministes es van reunir durant dues hores perquè una batucada, la Cofradía del Mismísimo Coño, una performance del col·lectiu Medeak i desenes de pancartes sostingudes per milers de cossos encarnessin l’amplitud del subjecte feminista.
Cecilia Barriga ha realitzat nombrosos documentals i reportatges de televisió, però també ha treballat en el terreny de la ficció. Des de l’inici de la seva carrera el 1982 ha documentat la situació de les dones al món, el pensament i l’activisme feministes, i la construcció d’identitats, individuals i col·lectives. També ha seguit de prop el procés de moviments ciutadans com el 15M a Espanya, l’Occupy Wall Street als Estats Units i les protestes d’estudiants a Xile.
El vídeo anirà acompanyat d’una projecció de material audiovisual de l’arxiu de Ca la Dona i una conversa entre blanca arias i una altra de les persones voluntàries del Centre de Documentació de Ca la Dona. Pensant en la manera com, durant les manifestacions, el carrer esdevé un cor que batega col·lectivament, la sessió posarà en relació diversos materials documentals que registren els batecs de la lluita feminista a l’espai públic. Unidis per un mateix pols que deixa espai per a l’arrítmia, el dret a la veu pròpia que reclamen lis feministes apareix al llarg de les dècades com una reivindicació de la polifonia i de la dissonància. Quin és, doncs, el cos capaç d’articular aquest cant? Com vetllar pel compàs anticipant la síncope?
