Cúmul. Pep Duran
‘No és ser el primer a veure quelcom nou, si no a veure, com si fossin noves, les coses velles i conegudes’ F. Nietzsche
Des de les seves primeres exposicions, Pep Duran Esteva sempre ha conreat el collage com una eina per interpretar el món. És un dels artistes que més ha insistit en el principi del collage: construir a partir de fragments. L’artista entén el collage com si fos una partitura escènica. Tota mena de restes de fotografies, papers, cartons, fustes, han estat els seus materials recurrents. Els seus treballs tenen una acusada i específica teatralitat on les imatges resultants són com un gran calidoscopi o palimpsest, que ell articula en funció de l’espai.
En aquesta nova proposta que presentem, l’artista parteix d’algunes peces de 2004-2006 on emprava petits fragments de fotografies del seu arxiu tot construint cúmuls d’imatges i paisatges irreals, que avui constitueix aquest contínuum que es desplega per l’espai expositiu: una acumulació gràfica, una novel·la sense paraules, un gran collage. “Cúmul” són peces que sota el nom d’“Endurance” van ser exposades a la galeria Alejandro Sales (2006) a Barcelona i és un pretext també per introduir aquests collages sobre antics decorats de paper “Papers d’Ombra” exhibits recentment al museu Can Framis/Fundació Vila Casas de Barcelona (2024), insistint en el concepte de munt, de fragmentació, d’acumulació d’imatges. I d’alguna manera vol connectar amb l’exposició que va fer l’artista a Vic el 1996 intitulada “Teatres Buits”.
Els treballs que avui veiem són una crònica, un fris, un dietari que l’artista ha anat configurant ininterrompudament… seqüències mudes on els personatges i les seves ombres transiten com presències rescatades de pel·lícules antigues.
A “Cúmul”, a part de mostrar tot el repertori de foto-collages, Pep Duran Esteva entén la sala d’exposicions com un escenari on l’espectador va trobant petites escenes, diàlegs o monòlegs oberts.
En paral·lel a l’exposició d’ACVIC l’artista proposa a l’espai de l’Albergueria una instal·lació temporal de tres peces escultòriques, tres taules varades, dipositades, que conviden a la reflexió tot connectant amb la memòria del lloc.
