Delirar o racial - Davi Pontes & Wallace Ferreira

Pensar el temps també és pensar la nostra relació amb les presències espectrals. En aquest sentit, la pròpia linealitat temporal pot ser un fantasma que encara ens aguaita: preserva estructures jeràrquiques i violentes, limita la nostra percepció i les nostres maneres d’acció. És a partir d’aquesta premissa que, a “Delirar o racial” (2021), Davi Pontes i Wallace Ferreira proposen una coreografia que està fora de la fletxa del temps, fusionant el pensament teòric i el moviment en una pràctica d’autodefensa. Rebutjant la imatge d’una figura única i autosuficient, es reflecteixen i refracten mútuament i es produeixen desviacions simbòliques de les dinàmiques corporals d’afirmació del poder i la repressió programades per l’Estat.

Delirar el temps —tal com va ser inaugurat pel pensament modern— seria ja una forma de delirar allò racial, si pensem que l’origen del concepte de diferència humana i, per tant, de raça prové d’aquest mateix pensament. Infós amb les paraules de la filòsofa Denise Ferreira da Silva, el moviment dels seus cossos descriu un univers on la diferència no és una manifestació d’un estranyament insoluble, sinó l’expressió d’un entrellaçament elemental.