Dimarts de vídeo / FLUX SUMMA: Joan Vinuesa

Joan Vinuesa i Baliu. Autodidacte i insubmís. Artista per necessitat.

“La primera exposició de pintura que vaig fer me la va organitzar el meu pare, a la casa del barri de Sants on vivíem, amb la mare i els avis, jo tenia cinc anys. Els dibuixos penjaven d’unes tires de paper engomat els uns dels altres, i tenien per temes, barcos, indis i “combois”, balenes, volcans i batalles amb canons disparant. Van ser uns dos mesos d’exposició. Els familiars, veïns i amics que venien a casa podien mirar aquells primers dibuixos; abans la gent es visitava més, i per sorpresa, eren els anys 50, no hi havia “tele”, pocs cotxes i les úniques màquines de la casa eren les de cosir amb pedals, un rellotge de paret i la ràdio. Han passat 65 anys. Vaig anar ampliant el meu neguit natural i a la fi en va sortir una mica d’art, com un oli exprimit, escàs i preciós, com tothom té, més o menys.

“He practicat moltes expressions i creacions que han sortit de mi, molts intents de poesia, narracions dels viatges dels que mai he tornat, assajos de l’absurd i de la imaginació misteriosa, de ballar les meves “performances” improvisant el llenguatge, he cantat les cançons que m’ha semblat compondre, he pintat centenars de quadres, i he, i he, i he, com un rock cantat a cor amb totes les personalitats, múltiples i agosarades, que he pogut reunir dins meu.

“I ara, si veniu, ara que serà demà i també un ahir com sempre, sabreu els tres rals de com ho he fet, més o menys.

“Bé, ja està, per si volíeu tres caldos això n’és mitja tassa.

“Gràcies pel vostre somriure, ja sé que no prova res”.

En aquesta sessió veurem un vídeo amb una selecció de les seves actuacions entre els anys 2001 i 2024.