Eco de Niebla. Raquel G. Ibáñez
Exposició que forma part de la col·laboració de la galeria àngels barcelona amb Sant Andreu Contemporani.
Guanyadora de la Convocatòria d’Arts Visuals Miquel Casablancas – Modalitat Projecte 2024
“Ressò de boira” és una investigació sobre la relació entre el fenomen sonor, ritualística i meteorologia popular. Per això, el projecte se centra en l’estudi de la pràctica de conjuracions o exorcismes de tempestes (realitzats fins al segle XIX), els espais destinats a fer-ho i el Tente Nube.
La meteorologia popular està carregada de sincretismes i d’un coneixement profund del territori, vinculat a la seva observació i escolta. A la zona nord d’Espanya (Aragó, Castella i Lleó i Catalunya) es troben unes petites construccions arquitectòniques anomenades amagatalls, conjuraders o comunidors. Aquests noms ens indiquen la seva funció: conjurar. Són localitzacions per espantar el mal temps i les tempestes en què s’utilitzaven diversos mètodes: tocar les campanes, pregar pregàries, dibuixar creus sobre el cel, o col·locar una destral cap amunt amb l’objectiu de partir els llampecs. Aquestes edificacions es van mantenir en l’àmbit del pagà i van ser reinterpretades pel cristianisme mitjançant els conjuratoris, localitzacions annexes als campanars d’esglésies que s’utilitzaven per allunyar el mal dels raigs, el vent o la pluja. Això posiciona la campana com un instrument clau, intermediari sobre els éssers de la terra i el cel, mitjà de comunicació entre l’humà i els fenòmens atmosfèrics. Un exemple d’això és el toc de Tente Nube, l’únic que conté una prosòdia rítmica i la creença de la qual afirma que els seus sons interrompen la pluja, ja sigui per la seva capacitat per invocar l’acció divina o per les ones sonores que emeten les quals allunyen i/o parteixen els cossos gasosos.
La formalització està prevista com una instal·lació composta per dibuixos impresos a gran format sobre metall que operen com a cartografies sonores del procés de recerca i una peça d’àudio. La creació d’aquesta última es fonamenta en la realització prèvia de field recordings de clima hivernal en amagatalls de la zona del nord d’Espanya i l’enregistrament de tocs de Tente Nube (realitzats en col·laboració amb agrupacions de campaners, com l’escola lleonesa de Villavante), mitjançant sistemes de captació com ara micròfons omnidireccionals, bina. La composició d’aquesta peça barreja els enregistraments amb sistemes de processament i filtratge de so juntament amb altres instruments com sintetitzadors i idiòfons amb què estudiar i reinterpretar les cadències rítmiques dels «detente ennuvolat» i les seves variacions locals.
A través del dibuix entès com a grafia i rastre en diàleg amb el so s’exploren maneres de compartir i plasmar les inquietuds que afecten el cos teòric: com revertir l’objectiu primordial del Tente Nube en un context de crisi ecosocial?, és possible establir una altra relació amb les tempestes? Quines són les memòries constants?
