Escarnir

Escarnir aborda la vergonya com un dispositiu polític i al·legal de control social dissenyat per al disciplinament dels cossos, especialment el femení. El projecte proposa una genealogia visual de l’escarni públic, traçant un continuum històric que vincula els dogmes punitius de la Inquisició amb la repressió sexuada del franquisme (rapats, oli de ricí, ostracisme) i les seves mutacions contemporànies. Aquesta investigació sosté que el càstig moral no és un residu del passat, sinó una tecnologia punitiva que opera allà on la llei no arriba, delegant en l’entorn social l’execució d’una condemna moral al·legal. 

A través del diàleg entre dibuix a grafit, instal·lació i vídeo, el projecte dissecciona la iconografia de la humiliació social, rescatant elements com el sambenet, el llaç roig i la penitència pública per evidenciar com aquests es reactiven sota noves formes de censura i exposició corporal. El pes de la mirada pública sobre la pell i la construcció de la “dona-exemple” a través del càstig de la dissident és l’eix del projecte, revelant com la vergonya social funciona com una arquitectura de vigilància política invisible.

——————————————

Aquest projecte forma part del programa NON TERRAE PLUS ULTRA, organitzat per a cobert en col·laboració amb el festival Ex Abrupto. 

En aquesta tercera edició del programa de cultura comunitària, es presenta el projecte de María Rosa Aránega, desenvolupat en residència a l’espai a cobert, com una investigació artística que dialoga amb la recerca històrica sobre la repressió franquista exercida contra les dones del Moianès, impulsada per Elvira Permanyer, veïna de Moià i membre de la revista Modilianum.