agenda

Escenes quotidianes 2. Marcià Codinachs

Elaborar un món intern… paral·lel a la realitat i crític a la vegada. Un món coherent amb mi, amb la meva evolució personal. En dic “interiors” perquè per a mi tot es interior, perquè amb les meves pintures em sento amb mi mateix. No és que el fet de pintar m’obri una finestra al món, no!, al contrari, pinto de fora cap a dins. El que veieu és el meu interior. La realitat és fugaç, inaprehensible. El que queda són les empremtes en cada persona. De fet, aquest és el gran dilema entre realitat i món interior, dos mons paral·lels. Ambdós veritat? Evidentment no, el món exterior és canviant i fugaç, i ningú el veu igual, el món interior és totalment veritat i únic.

He volgut agrupar en aquesta exposició quatre peces que mostren aquesta tendència primerenca cap a la interioritat: La casa d’AvinyóLa casa de la RiberaJugant a cartes a Marrakech, i Una mala nit. A més d’un parell de peces d’encàrrec: Mercat d’Abuja i La Mesquita de Sarjah.

Presento també quatre peces totalment inèdites. Dues perspectives del PFC d’arquitectura, i els dos dibuixos que conformaven el projecte presentat a l’ILAUD (Urbino). Les quatre peces fetes a quatre mans amb l’Enric Miralles. També El nen sol, un dels primers quadres (1970) i, en memòria de la meva mare, un paisatge seu.

Escenes quotidianes 2. Marcià Codinachs
Amb el suport de:
En col·laboració amb: