Espejismo. Alberto Peral
Quan es construeix una balustrada o qualsevol altre element arquitectònic la forma del qual es repeteix, en alguns casos s’utilitza com a recurs començar (o acabar) amb l’element seccionat longitudinalment per la meitat. D’aquesta manera es produeix una sensació de continuïtat; el nostre ull necessita completar la meitat que falta. El mateix passa amb altres tipus de fragments: veiem un genoll, un dit d’una escultura, i de seguida imaginem el cos en la seva totalitat.
Tan important és allò que un imagina com allò real, és al mateix nivell.
A partir d’aquesta idea, he emmarcat una sèrie de cilindres d’acer inoxidable tallats longitudinalment per la meitat. Als laterals interiors del marc s’hi han encastat miralls, un a cada costat. El reflex d’aquests elements seccionats multiplica la visió unitària de la peça emmarcada.
En teclejar “miratge” al diccionari de l’ordinador, em trobo amb sinònims suggeridors: il·lusió, esperança, ideal…
El reflex en un mirall no sols reprodueix la imatge, la transforma en quelcom físicament bidimensional; la comprimeix tot portant-la de nou al pla, al dibuix. La forma tridimensional retorna així al món de les idees.
Hi ha un detall arquitectònic al Panteó de Roma que pot passar desapercebut a causa de la colpidora impressió inicial que provoca el seu interior. Les columnes laterals que emmarquen les capelles estan reproduïdes en dues dimensions a la paret del temple formant una mena d’ombra o reflex, un alter ego sintetitzat i desposseït de la seva funció estructural.