Eva Fàbregas | Exudates
Per a la seva exposició al M|A|C Mataró, l’artista ens convida a endinsar-nos en un organisme escultòric de gran escala i de caràcter parasitari. Gairebé com si fossin glàndules, secrecions, protuberàncies o creixements orgànics descontrolats, l’obra d’Eva Fàbregas emergeix d’entre les esquerdes i els racons de l’arquitectura carcerària de l’antiga presó de Mataró.
L’aire és la matèria primera amb què treballa l’artista. Posant en joc l’elasticitat dels teixits sintètics, els temps d’assecat del làtex i la tensió dels processos d’inflat i desinflat, aquestes membranes tèxtils d’aspecte bulbós i inquietant presenten arrugues, estries i plecs que ens recorden als teixits vius d’un cos. Amb el nom d’Exudates (exsudats, en anglès), les escultures de nova producció d’Eva Fàbregas constitueixen una multitud d’entitats imaginàries i organismes possibles on l’humà i el no-humà desafien els seus propis límits, definicions i formes.
Eva Fàbregas
Juliol de 2024
Isabel Banal | Mireia Coromina | Marta Marín-Dòmine | Cori Mercadé | Carla Piris
A cura de Cori Mercadé
Aquesta exposició s’ha fet en col·laboració amb el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar i de l’exposició Exvots: el camí, la promesa i el destí, a cura d’Eliseu Carbonell i Bibiana Puigdefàbregas. Aquí al M|A|C, Cori Mercadé proposa una extensió que vol aprofundir en el múltiple que són els exvots i en l’inventari que se’n desprèn.
Presentem el diàleg entre una selecció dels exvots del Museu de Mataró i del Museu Municipal de Nàutica del Masnou, amb una tria d’obres de les artistes Isabel Banal, Mireia Coromina (en col·laboració amb el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí), Marta Marín-Dòmine, Cori Mercadé i Carla Piris. Volem establir connexions per rescatar-ne els fils que des de l’art contemporani en podem estirar. I és que, de cada exvot, emana un fet vital que posa en joc el cos i la seva vulnerabilitat. Tot exvot, també parla d’una història narrada que es materialitza i que, per tant, ha de mantenir una fidelitat amb aquest origen narratiu. Un exvot també parla i conté una acció implícita, un component que s’activa en evocar la narració que desprèn. Però també el mateix gest votiu, de dipositar aquests exvots en ermites i llocs sagrats, és quelcom que des de l’art contemporani reconeixem com a propi. Inventariem, doncs, cossos i gests, narracions i invencions, i cerquem-nos en aquest diàleg entre l’exvot i la seva possibilitat actual des de l’art.
horari
dm-dv, de 17 a 20 h
ds, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h
dg i festius*, d’11 a 14 h
dll, tancat
*Festius obert:
12 d’octubre i 1 de novembre, de 16 a 20 h
6 i 8 de desembre, d’11 a 14 h
