Festival Panoràmic 2026: Cremar de desig
«Cremo de desig» no era només una confessió íntima, sinó una declaració de futur: el desig d’atrapar la llum i capturar l’ombra, de fixar el temps, de donar cos a l’instant, de saciar la curiositat, de celebrar la mirada i fer-ne perviure el record. D’aquell foc inicial neix la fotografia i, amb ella, una nova manera de mirar, pensar i habitar el món.
En aquest bicentenari de la fotografia, més enllà de celebrar un invent, el festival Panoràmic vol encomiar la transformació radical de la sensibilitat moderna. Commemorem la realització d’una humil heliografia que Niépce va captar des de la finestra de casa seva el 1826; la imatge fotogràfica més antiga que es conserva. D’ençà que aquella vista va quedar impresa sobre una superfície fotosensible, la humanitat ha après a examinar-se a si mateixa amb una eina formidable per construir relat, identitat, memòria, veritat o fantasia.
La fotografia i, després, el cinema no han estat simples tecnologies de representació; han estat forces actives de canvi emocional, social i polític. Han construït imaginaris col·lectius, legitimat poders i alimentat resistències. Han estat instruments de prova i d’engany, de denúncia i de propaganda, de poesia i de violència simbòlica. Han documentat revolucions i desfetes; han servit tant a l’emancipació com a la vigilància; han fet visibles vides invisibles, tant en la poesia com en el control.
Avaluant aquest dens recorregut, Panoràmic proposa entendre la fotografia i el cinema com a pràctiques del desig: desig de memòria, desig de justícia, desig de bellesa, desig de permanència davant l’efímer, desig de ser. Un desig que crema perquè mai no s’acaba de satisfer, perquè cada imatge genera una nova necessitat de mirar, de comprendre, de tornar a començar. «Cremar de desig», doncs, a banda d’un homenatge als pioners i al patrimoni de dos segles de producció fotogràfica, també és una pregunta adreçada al present: què ens fa cremar avui dia en un món tan atapeït d’imatges? Què ens fa cremar quan les imatges no només revelen el món sinó que també el substitueixen?
«Cremar de desig» és, doncs, una invitació a revisitar aquests dos-cents anys, no des de la cronologia nostàlgica, sinó des de la tensió viva entre passat i futur. En una època saturada d’imatges, en què la intel·ligència artificial produeix visions sense cos i sense temps, què vol dir avui fotografiar? Què vol dir, encara creure en el poder testimonial d’una imatge? Com podem preservar el potencial crític, poètic i polític de la fotografia?
A través d’exposicions, projeccions, instal·lacions i trobades, Panoràmic vol posar en diàleg els clàssics i els creadors emergents, els arxius i les imatges generatives, la cambra fosca i la pantalla infinita. No per traçar una línia evolutiva tranquil·litzadora; ans al contrari, per fer visible la continuïtat del conflicte, la lluita constant entre la imatge com a eina d’alliberament i la imatge com a construcció, com a presa de posició i com a mecanisme de poder. En definitiva, per parar atenció a tot allò que ens fa cremar pel desig d’imatge.
A més, aquesta temàtica ens acompanya en la celebració dels deu anys de vida del festival, que es repensa i passa a denominar-se Panoràmic. Arts i Cultures Visuals. Aquesta nova nomenclatura ens permet orientar-nos en l’ànim de transcendir els dominis estrictes de la fotografia i el cinema, i abastar amb més ambició tota la diversitat de la creació i dels formats visuals contemporanis.
