Entre el Noucentisme i les avantguardes (1891-1934). Joaquin Torres García
Per tal de commemorar el 150è aniversari del naixement Joaquín Torres-García (1874-1949), la Sala Parés, en col·laboració amb el Museo Torres García de Montevideo i la Generalitat de Catalunya, organitza una exposició que reuneix unes cent vint obres – entre olis, obra sobre paper i joguines – les quals es situen en un espectre cronològic ampli: des de la seva arribada a Catalunya el 1891 fins a l’inici de la dècada dels anys trenta.
A l’exposició s’entrecreua la producció de Torres-García d’aquestes quatre dècades, clau en la comprensió de la seva evolució, així com en la gestació de l’art constructiu. És així que, tant a la seva obra eclèctica dels primers anys en la qual es combinen apunts de caràcter acadèmic amb altres de clara influència modernista, com en la seva àmplia producció noucentista que té com a colofó la decoració del Saló de Sant Jordi – els esbossos de la qual han sigut cedits per la Generalitat de Catalunya per a la mostra –, permet albirar un Torres-García a la producció del qual va emergint un sentiment religiós de l’art més enllà d’allò merament formal i estètic. Aquesta premissa és essencial per a comprendre la seva aventura i recerca envers un sintetisme que l’obrirà camins envers noves solucions plàstiques. El jove Torres-García és un pintor que explora, que prova, que estudia, però que, sobretot, és capaç de construir un art personal la finalitat del qual és la de connectar amb l’ordre essencial des de la percepció i plasmar aquest ordre mitjançant una proposta artística pròpia. Així ho afirma a les seves Notes d’art (1913): “En toda obra de arte superior, la idea de cada objeto, más que su realidad o particularismo, es lo essencial… Él ve, en el color y en la forma, la expresión de aquella idea”.
