Jornada sobre Pràctiques Contextuals
Inscripcions Obertes!Natura, un escenari (+)?
Quin és el rol del context? qui i com acompanya aquests projectes? quines temporalitats són necessaries per a desenvolupar-los? Què passa amb els materials simbòlics que es posen en circulació? Què hi ha abans, què queda després? Com canvien o s’adapten els modes de producció en aquestes pràctiques?
Obrim un espai de reflexió al voltant de les pràctiques artístiques contextuals, que aquesta edició ens convida a fer-nos la pregunta: “Natura, un escenari (+)?”
Sovint parlem d’espectacles de sala i de carrer, però l’acte performatiu es desplaça també a indrets considerats ‘naturals’, a vegades a dins de les mateixes ciutats. Com és la relació que s’estableix amb aquests llocs? Són un simple escenari, o un agent actiu en les peces que s’hi relacionen? Coneixem aquests indrets tant com coneixem els nostres teatres?
A partir de la intersecció entre la pràctica artística contemporània i el context, es dibuixa una àrea de treball que desplega dimensions socials, polítiques, humanes i no humanes, rítmiques, atmosfèriques i ecològiques. Proposem un espai des de diferents aproximacions (creació, programació, curadoria, mediació, acadèmia…) trobar-nos a la natura i conversar.
L’excitació del paisatge: camuflatge
Óscar Bueno
L’excitació del paisatge pren forma a través de trobades, preguntes, música, publicacions i peces performatives que exploren la nostra relació amb el territori.
‘Emocionar el paisatge és emocionar la nostra mirada i la nostra escolta. Significa augmentar la saturació visual i sonora del que sabem per donar-li tensió i energia. Es tracta de generar una lleugera distància del familiar a l’espai obert per a altres maneres de ser. Es tracta de posar en relació elements que mouen els nostres ulls, la nostra pell, les nostres orelles. En essència, es tracta de produir una vibració sensible i conceptual cap als paisatges que atenem.’
Aquesta excitació es compon de tres peces, cadascuna corresponent a un moment concret del dia (migdia, tarda i nit) i a una manera diferent de relacionar-se amb el paisatge a través d’una experiència sensorial i performativa.
Aquesta primera peça es desenvolupa en un espai natural on un riu va fluir una vegada, però ja no ho fa, ja sigui a causa de canvis de terreny o canvis estacionals. L’excitació se centra en la idea del camuflatge i en com generar un paisatge sonor tant artificial com natural, realitzat en directe en l’entorn.
Conceptualització Ariadna Rodriguez i Iñaki Alvarez (nyamnyam) | Amb la participació d’Elvira Prado-Fabregat, artista, activista cultural i investigadora en ecocrítica. Joan Montserrat, tècnic Forestal del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Javi Cruz, artista i programador del projecte ‘Bosque real’ (Madrid). Óscar Bueno, artista, performer i músic.
*L’assistència inclou l’obertura de L’excitació del Paisatge: Camuflatge d’Óscar Bueno, així com el dinar. Una proposta que convida a seguir el recorregut a la tarda a Porqueres i Banyoles, per gaudir de les dues parts restants de la peça L’excitació del Paisatge d’Óscar Bueno, entre d’altres propostes del festival.
