La Nit dels Museus / 1518/840 Transitar l'invisible / concert, dansa i perfomance
Idea i concepte: Zoe Balasch
Música: Xavi Lloses
Coreografia i interpretació: Zoe Balasch en col·laboració amb el grup de performers del Laboratori de recerca i creacióCorpografies Inclassificables
Certs estats mentals han estat catalogats per l’establishment mèdic occidental com a alterats. El món dels somnis, el trànsit, estats evanescents de la consciència i tot el que hi transcorre, esdevenen materials per una acció de resistència on un músic i un grup de performers experimenten una immersió extàtica durant set hores. Una experiència desafiant on els cossos de les performers esdevenen canals d’una dansa per coreografiar l’invisible i emprendre un viatge per mutar cap a l’inexplorat i tot el que transcorre en els plans de l’intangible.
1518: Aquest és l’any en que a la ciutat d’Estrasburg hi va haver la rave més llarga i ben documentada de la història provocant la mort de cententars de persones a causa de l’impuls irrefrenable del ball. Aquest incident, conegut com la Pesta del Ball d’Estrasburg, va tenir un gran impacte en la societat del moment i avui dia continua sent una incògnita.
840: Al principi de la partitura de Vexacions del compositor Erik Satie, hi va escriure: “Per tocar-se 840 vegades seguides aquest motiu, serà bo preparar-se prèviament, i en el major silenci, per immobilitats serioses”. Satie proposa una experiència immersiva amb la música que va compondre amb la intenció de provocar alteracions a qui la toca o l’escolta.
Inspirada en l’incident de 1518 i les indicacions de Satie, Zoe Balasch impulsa una performance grupal com a part del projecte Epidèmia de Ball, en el que treballa des del 2023. En aquesta ocasió, adopta el format d’ una performance grupal de llarga durada que incideix en els estats de trànsit i tot allò que muta la persistència en el ball.
Patrons individuals i grupals, coreografies i estructures que es desenvolupen a través de la insistència, l’esgotament i la transferència entre els cossos travessats per la repetició i la immersió en el món de sons de Vexacions a través d’ un laberint sonor, una estructura intrincada i desafiant, per iniciar un viatge cap a l’inexplorat .
Xavi Lloses, seguirà les indicacions de Satie per la interpretació de Vexacions: tocar 840 vegades la peça, però actualitzant-la utilitzant una paleta tímbrica policromada, amb sintetitzadors, efectes sonors i altres eines actuals, deconstruint, recodificant i remesclant la partitura a temps real, amb ritmes i textures generant paisatges sonors per un acte col·lectiu que permeti que el vel de l’invisible caigui, revelant capes de profunditats intangibles.