La nostra època està marcada pels intents frustrats de transformació social. Un dels principals símptomes del «realisme capitalista» és l’auge de la nostàlgia i l’imperatiu de «tornar» (a formes tradicionals de família, a concepcions estretes del subjecte polític o a concepcions essencialistes de la nació). De què és símptoma aquesta necessitat de tornar enrere? Aquesta «estructura de sentiment» exigeix ​​ser atesa amb el màxim encert per neutralitzar el seu enquadrament reaccionari i, alhora, per il·luminar una altra relació amb el passat, amb prou creativitat i imaginació per cercar en la cultura popular les empremtes d’altres possibilitats i atendre les potències creatives que ens aguaiten.

Amb Germán Cano i Antonio Gómez Villar.