Llindar de carn. Hina Vagina, Auri Alós
Des de les primeres configuracions simbòliques de la humanitat, el cos ha estat altar i ofrena. No com a metàfora, sinó com a lloc real de mediació entre el visible i l’invisible. Llindar de carn parteix d’aquesta memòria atàvica, per interrogar la seva mutació contemporània.
L’obra de Hina Vagina (Judit Chulià Orduña) converteix aquest cos pathētikos en pregària. Des d’una estètica que conjuga precarietat matèrica i densitat conceptual, l’artista proposa un art revelador d’espiritualitats íntimes, però carregat de contradiccions públiques, una psicomàquia paradigmàtica de la contemporaneïtat que opera en l’interstici entre el ritual i el mundà.
La pell esdevé cortina translúcida; la cera, memòria que s’aboca; l’aigua, mirall emocional… I el foc, força de transmutació. Les materialitats quotidianes són posades al servei d’un simbolisme profund, on el que és tènue genera experiències profundes, resistint-se a l’espectacularització de la vivència mística.
Llindar de carn no retorna respostes dogmàtiques: convida a traspassar la gravetat, acceptar la caiguda i habitar la buidor; pensant el cos postmodern com a subjecte i objecte on sagrat i profà es travessen. La carn, en la seva vulnerabilitat incandescent, en la seva exposició masoquista i en la seva set de sentit, es revela més que mai com a territori radical de la fe.
