Miquel Garcia. Alçar a Pols
L’origen remot de la muixeranga és una gran incògnita. De manera general s’accepta que la muixeranga procedeix de la tradició dels acròbates del Magreb. Aquesta hipòtesi es fonamenta principalment en la semblança que hi ha entre algunes figures muixerangueres i les dels acròbates, l’ herència cultural andalusina i l’existència de població morisca a terres valencianes fins l’any 1609.
Però, aquesta hipòtesi resta inconclusa i tal i com cita el muixeranguer Pau Pertegaz, els orígens de la muixeranga podrien tenir a veure amb la població negra africana i esclava, de l’antiga Corona d’Aragó. D’alguna manera l’inici de la construcció de torres humanes al País Valencià es relaciona amb aquest grup social, el gran silenciat de la historia oficial, però omnipresent, mitjançant el “blackface”, en l’època moderna i la contemporània encapçalant seguicis, processons i cavalcades.
En la tradició cultural dels diferents pobles de la costa africana també hi ha diverses cultures que fan torres humanes. Alçar a pols, en el vocabulari muixeranguer és una expressió utilitzada per referir-se al gest d’agafar amb les mans a les persones d’un pis i pujar-les al pis següent. El projecte proposa utilitzar la muixeranga com a estratègia per indagar en els orígens incerts de la muixeranga i treure a la superfície (alçar) un dels episodis més ocults de la història valenciana: l’esclavitud.
Alçar a pols actúa en dues direccions; per una banda, amb la realització d’una recerca en clau decolonial que abarqui aquesta hipòtesi i per l’altre, en la realització d’un treball col·lectiu amb la Jove Muixeranga de València, per tal de traduïr en noves figures els resultats de la recerca i experiències contemporànies de persones migrants.
