Mireia Calafell. FE-RI-DES
Què és pensar a través de la ferida? Què vol dir viure des de la ferida? Pot la poesia escriure la cicatriu més enllà de la metàfora? Quin sentit té intentar-ho?
El punt de partida el marca una cadira situada al costat d’una altra, és a dir, una trobada entre amics, és a dir, la possibilitat de dir la ferida. Mireia Calafell convoca l’amistat per parlar i reflexionar sobre la cicatriu a partir de la lectura de poemes propis, però no només. S’acompanya de les paraules de Fina Birulés, Miquel Missé i Pol Guasch, així com d’altres veus que, avui, reclamen presència quan parlem de ferides. Tot amb l’acompanyament d’una altra amiga i el seu piano: la compositora Clara Peya.
Aquesta activitat compta amb la complicitat i el suport del Concurs Internacional de Piano Maria Canals de Barcelona. En el marc de la segona edició del cicle d’acció Les cadires de Tàpies, a càrrec de Judith Barnés, responsable de programes públics del Museu Tàpies.
Què és pensar a través de la ferida? Què vol dir viure des de la ferida? Pot la poesia escriure la cicatriu més enllà de la metàfora? Quin sentit té intentar-ho?
El punt de partida el marca una cadira situada al costat d’una altra, és a dir, una trobada entre amics, és a dir, la possibilitat de dir la ferida. Mireia Calafell convoca l’amistat per parlar i reflexionar sobre la cicatriu a partir de la lectura de poemes propis, però no només. S’acompanya de les paraules de Fina Birulés, Miquel Missé i Pol Guasch, així com d’altres veus que, avui, reclamen presència quan parlem de ferides. Tot amb l’acompanyament d’una altra amiga i el seu piano: la compositora Clara Peya.
Aquesta activitat compta amb la complicitat i el suport del Concurs Internacional de Piano Maria Canals de Barcelona. En el marc de la segona edició del cicle d’acció Les cadires de Tàpies, a càrrec de Judith Barnés, responsable de programes públics del Museu Tàpies.
