Ellas, las otras y todas las demás. Mònica Planes
La primera vegada que vaig veure la Hermafrodita adormida, desde lluny, em va cridar molt més l’atenció que les altres escultures amb les que compartia sala. Semblava un cos femení, estirat, d’esquenes. Em vaig apropar directament a ella. A diferència d’altres escultures clàssiques, aquesta no tenia ni davant ni darrere. Es tracta d’una figura dormint, just en el moment en que comença a activar el seu cos per donar-se la volta i canviar de posició. El seu moviment rotatori et fa rodejar-la, resseguint la seva acció per veure-la sencera i no aconsegueixes entendre-la fins que no li has donat la volta: el llançol amb el qual està parcialment coberta s’ha enredat amb el peu que, en moure’s, tira d’ella i la destapa, descobrint els seus genitals, que comencen a asomar a la vegada que el ventre es separará del terra.
Es tracta d’una de les ‘Hermafrodites adormides’ que es conserven actualment, una tipologia d’escultura molt valorada en l’època romana. El gir que es representa en ella i el que ens obliga a realitzar al seu voltant son el punt de partida de les peces que es presenten en aquesta exposició.
