Mónica Valenciano. En una gota de pols…

Es tracta d’una posada en joc succeint ,

a partir d’una constel·lació-laberint de 16 imatges que es revelaran in situ.

En el moviment de les imatges es barregen múltiples cossos, temps i textures,

descobrint relacions inesperades que sembren l’espai d’una crida.

Hi acudeixen parpellejos d’una presència comú i un cant…

Des d’aquella gota de pols, l’acollida possible d’una bufada

sotraga i dansa.

A través d’aquest procés d’impregnació commoguda per l’imaginari de Tàpies,

escolto el planter de la seva ressonància.

Desplegar la veu del cos amagat en el cos que balla

a la recerca d’aquella polifonia que, més que explicar…

implica maneres d’habitar el que ocorre dins-darrera-sota-entre-amb el que hi ha.

Mossega, la memòria?

Els punts són de la cicatriu?

I l’aire, que el veus?

– Deixar veure aquella crida en què alguna cosa es presenta.

– Generar la potencialitat d’allò que s’esdevé com a manera de sorgiment.

–  … .  . .   ..    .

«L’esdeveniment s’amaga plegat en el trànsit entre un gest i un altre;

així tot instant és potencialment una porta que s’obre.» (Pascal Quignard)

* Donar cos a les imatges. Conviden:

Restes d’una rialla als núvols ーatentament bufa el que veusー ballar el batec d’un buit ーel que arrossega aquell cop, ho veus?ー circuits d’una aroma a dins ーconvertir-te en allò que veusー un desmai de la lluna en el teu rostre.

TR_ES PASSATGES PER A UNA CORPOGRAFIA POSSIBLE:

A l’indret dels passos perduts

la porta crida, fereix i es diverteix

traspuntant en la distracció deixa veure-

l’invisible al bell mig de l’aguait,

juga una bufada de cendres al vol

entre els pans i els peixos es belluga l’espant,

el moment nòmada canta

embriac ensopega amb un nen

on trenquen les lletres

em reuneix la cançó, diu

precipici que callo.

Aquí la tremolor de la pedra

lentament cau desplegant

temps reversible

d’un món desmaiat damunt l’ala,

aquí bufen ossos amagats

amanyagant l’instant arriba

a veure un estupor ballar

a cicatrius el vent i

mar endins la distància a crits per tocar.

Aquí era qualsevol lloc.

9 portes i el pressentiment

entre els dits un espetec

és la banda sonora,

en el fons soc el gos

que ensuma entre les fulles caigudes

aquell buit encara sense nom

entrada lliure