Muelle de Castilla

L’exposició, comissariada per Freya Day i en col·laboració amb Cultura Verda, pren el nom d’una de les infraestructures del port de Tarragona i trasllada a l’escultura algunes de les formes que fan possible la circulació de matèries. Relleus i estructures tubulars s’estenen per la paret i el terra amb inclinacions que recorden rampes de càrrega, dipòsits o conduccions, mentre les seves superfícies incorporen textures vinculades als materials que han passat pel port i als sediments que configuren el litoral. El resultat no busca reproduir aquestes infraestructures, sinó treballar des de les mateixes lògiques físiques que les construeixen.

Però els rastres d’aquests moviments no són només físics: també queden inscrits en els noms dels llocs. La toponímia conserva trajectòries i antigues geografies que les transformacions del territori han anat cobrint, i Llavaneras hi troba una mena de registre que continua funcionant quan el paisatge ja ha canviat. Les paraules es comporten així com fòssils lingüístics, restes capaces de fixar en el present alguna cosa d’un territori anterior.

Els papers que documenten l’activitat del port també acaben convertits en matèria escultòrica. Llavaneras treballa amb registres de procedències i quantitats, els plega o els comprimeix i els converteix en formes de tub i d’embut. La informació perd la seva disposició original sobre el paper i passa a ocupar espai, com si les dades seguissin el mateix procés de transformació que les mercaderies que documenten.

Algunes peces incorporen, a més, materials orgànics que continuaran canviant durant l’exposició. La cristal·lització i la degradació alteraran progressivament les superfícies, fent que el temps també intervingui sobre unes escultures construïdes precisament a partir de processos de sedimentació i transformació.