Ni animal ni tampoco ángel. Anatomía de la imagen. Marina Vargas

Marina Vargas s’ha servit de les vastes opcions que ofereixen el llenguatge visual contemporani i les seves disciplines per relatar d’una manera aguda, radical, incisiva i profunda allò que de vegades les paraules no arriben a explicar. El trauma resideix en el cos perquè del cos va venir, i hi va haver silencis, però també esgarips. En la seva obra s’escolta un cos poètic, però també polític, en imatges que són veritat, sinceritat, d’una manera temperada i paradoxalment abismal que en poques ocasions he trobat. Es serveix de referències a la història de l’art, fonamentalment de les representacions de cossos canònics heretats de l’Antiguitat clàssica (set caps, set i mig, vuit, vuit i mig, nou… gran dilema), però també de les analogies i de recursos que provenen en molts casos de l’inconscient i de deixar volar la ment sense posar-li límits, de l’atzar… o de transitar la vida sense embuts, a vegades abruptament, altres a borbollons.

Partint de la seva sèrie iniciada el 2015, Marina Vargas proposa aquí una relectura i una actualització crítica del projecte Ni animal ni tampoco ángel. L’artista revisita la idea del cos des de la intervenció, el desplaçament del punt de vista i l’experiència vital, convidant-nos a mirar de nou allò que crèiem fix o canònic.

L’exposició qüestiona els models heretats de bellesa, perfecció i poder, la figura humana deixa de ser un ideal únic i dogmàtic per convertir-se en un territori en disputa. Repensar la imatge corporal avui implica tornar sobre aquestes formes, intervenir-les, tensionar-les i portar-les al present des d’altres llocs i altres vivències.