No depèn de l'ocell que canta igual sense ser escoltat com li canta a una multitud

No depèn de l’ocell que canta igual sense ser escoltat com li canta a una multitud és una sessió d’escolta íntima per endinsar-se en l’univers de la santa espina. Intuïcions murmurades en forma de cançó amb la guitarra com a element vertebrador, que capten els límits del cos i de l’espai a l’hora de fer música i reivindiquen la presència del cos tímid i les condicions materials de la creació musical.