Paraules d'amor. Núria Güell
La llista de representacions culturals occidentals al voltant de l’amor i les passions seria inacabable: des de la mitologia grega i les seves tragèdies, passant per l’escolàstica cristiana, l’amor cortès, el Segle d’Or i el romanticisme del XVIII i part del XIX, fins a les expressions culturals més populars o alternatives dels nostres dies. Totes elles han donat testimoni dels estralls causats per alguna idea d’amor.
En el pla d’allò real, seguim patint els creients que exterminen l’altre en nom de l’amor a un Déu; tots els nacionalistes que continuen llançant-se a la seva mútua destrucció per amor a alguna pàtria o màtria; adolescents que entenen els trets zelotípics com a signes d’amor verdader; la mare que mata els seus fills perquè no pateixin; revolucionaris que donen la vida o la treuen per amor a alguna idea de revolució social; o l’amant que decideix matar l’estimada (o a l’inrevés) en veure que perd el seu amor.
Quina és la responsabilitat de la cultura en totes aquestes paradoxes? Quantes situacions dramatúrgicament preestablertes hem viscut en les nostres històries d’amor? Quins gaudis o fantasmes s’oculten darrere de la màscara de les creences al voltant de l’ideal de l’amor? Podria ser que la principal causa dels conflictes socials no fos l’odi sinó un excés d’amor cec? Quins efectes tindria sobre l’ordre social la desidealització de l’amor? I sobre nosaltres?
A l’obra Paraules d’amor. Un assaig sobre les passions, Núria Güell es qüestiona les representacions instituïdes i els mandats culturals apresos entorn de l’amor passional i les seves conseqüències.
És el projecte guanyador de la desena edició del Premi de Videocreació. Coproducció d’un projecte de videocreació entre els Centres Territorials del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya*, Santa Mònica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona. El Premi promou el treball d’artistes que destaquen pels seus plantejaments innovadors en el procés de creació.
