agenda

Pensar-Pintar

En un moment històric marcat per la velocitat de les imatges, la fragmentació dels relats i la creixent virtualització de l’experiència, la pintura continua demostrant una extraordinària capacitat per pensar el present. Lluny de constituir un llenguatge esgotat o una pràctica ancorada en la tradició, la pintura contemporània es manté com un territori viu d’investigació, reflexió i sensibilitat, un espai on els artistes elaboren visions singulars del món i les comparteixen amb la societat a través d’experiències visuals que són, alhora, narratives, emocionals i conceptuals.

La representació, lluny de ser una mera reproducció de la realitat, esdevé aquí una eina de coneixement. Cada pintura proposa una manera de mirar, una interpretació particular d’allò que ens envolta, una construcció poètica capaç de revelar aspectes ocults de l’experiència contemporània. Davant la saturació visual del nostre temps, l’acte de pintar reivindica la lentitud, l’observació i la complexitat, i ofereix imatges que no es consumeixen de manera immediata, sinó que conviden a la contemplació i al pensament.

Aquesta exposició neix també de la convicció que la pintura ha estat objecte, en determinats àmbits institucionals, d’una sospita injustificada. Durant anys, certes narratives dominants de l’art contemporani han tendit a identificar la innovació exclusivament amb la desmaterialització de l’obra, el predomini del conceptual o el recurs a nous mitjans tecnològics, relegant la pràctica pictòrica a una posició secundària. Tanmateix, la història recent ha demostrat que la contemporaneïtat no depèn dels materials emprats, sinó de la capacitat de generar pensament, qüestionar la realitat i produir noves formes d’experiència. La pintura no constitueix una resta del passat ni una pràctica conservadora per definició; és un llenguatge en transformació permanent, capaç de dialogar amb els conflictes, els imaginaris i les preguntes del nostre temps amb una intensitat que poques disciplines han aconseguit mantenir al llarg de tants segles.

Pensar-Pintar reuneix set artistes que, des de posicions estètiques i conceptuals molt diferents, comparteixen la convicció que la pintura continua sent un mitjà privilegiat per transcendir la realitat i obrir mons propis, on la frontera entre allò oníric i allò que entenem per real es desdibuixa. Un territori sensual i sensorial on neixen nous universos, oberts a tantes interpretacions com mirades. Les obres de Silvia Lermo, Philipp Fröhlich, Íñigo Navarro, Paula Lisbona, Helí García, Juana González i Rosario Trillo configuren un recorregut per diferents maneres d’activar la representació com a eina de coneixement i de construcció de noves realitats, posades a disposició de tot espectador disposat a submergir-s’hi.

Pensar-Pintar
Amb el suport de:
En col·laboració amb: