| L’any 2014, Pep Vidal (Rubí, 1980) va construir una cabana de fusta amb restes de caixes de transport d’obres d’art i s’hi va instal·lar durant mig any per acabar d’escriure la seva tesi doctoral en física. Aquell projecte, Una cabana per acabar la tesi, explorava la concentració, el temps i la relació entre pensament científic i acció física.
El 2025, el Centre d’Art La Panera convida Vidal a presentar una retrospectiva de mitja carrera. L’artista hi respon tancant el cercle: si el 2014 la cabana va servir per acabar la tesi, ara és la tesi —convertida en llibre d’artista i catàleg— la que serveix per acabar la cabana.
Aquesta nova estructura està construïda amb tots els materials del seu taller: fustes, eines, dibuixos, peces mostrades anteriorment, fragments de projectes inacabats i restes de processos. En reunir-los tots en un sol cos, l’artista uniformitza els materials i esborra qualsevol jerarquia entre el que és obra i el que no ho és.
Una màquina d’escriure Olivetti i un llarg rotlle mecanografiat recullen el diàleg real entre Vidal i la intel·ligència artificial ChatGPT, comissària de l’exposició. El text, transformat en presència física, converteix el digital en matèria i fa visible el procés de treball.
A una de les parets, gairebé mil imatges mostren els objectes que integren la cabana/taller, i una sèrie de dibuixos n’expandeixen la forma com una prolongació de la seva arquitectura.
També s’hi presenten les dues tesis de Vidal: la de física de 2014 i la present, impresa en LaTeX com un catàleg d’ObraMat o d’IKEA. Entre totes, configuren un cos únic, on art i ciència, mesura i error, procés i resultat, es pleguen en un palíndrom temporal. |
