piel que toca
DIMARTS DE VÍDEO amb blanca arias
Projecció de Fils d’oblit (Francesca Llopis, 2011) i pràctica entorn de poemes de Maria Mercè Marçal i el tacte.
En Fils d’oblit (2011), Francesca Llopis s’agenolla davant el cos impur, obscè, mortal –com diu en Fils d’Oblit la veu que recita a Maria Mercè Marçal–. Cos meu, què em dius? I el cos apareix fràgil, al mateix temps empoderat. Carn, pell i cicatriu. Cremallera de carn mal tancada, però inamovible. Inamovible. Respirar, plaer, parar, pell, malaltia, respirar, plaer, parar.
El vídeo vindrà acompanyat d’una intervenció de blanca arias, comissària del cicle Hamaca, qui trenarà relacions entre la peça de Francesca Llopis i la poesia de Maria Mercè Marçal, de la qual pren inspiració Fils d’oblit.
Pensant la veu des d’una sensibilitat hàptica, assajarem formes d’acaronar, sostenir o esgarrapar amb la paraula. Entenent la pell no com a límit, sinó com a membrana porosa i permeable, ens preguntarem: Com fer un lloc al poema en el plec? Com arxivar els versos a la carn i la carn al vers? Com modelar la paraula com si fos un cos?
