Polifonies del cos

Un moviment que genera formes efímeres, fràgils i mutables; que neix de l’escolta com a motor creatiu i com a mecanisme de transformació del que succeeix, i que es desplega a partir de consignes obertes i pràctiques que transiten entre el quotidià i l’abstracció, entre la repetició i la variació, entre la individualitat i la composició col·lectiva. Els cossos escolten, responen i construeixen un llenguatge compartit que s’escriu en temps real, en una polifonia de presències, ritmes i veus.