Dimarts de Vídeo - POR ALEGRÍAS CRÍTICAS
DIMARTS DE VÍDEO – SALA BAR
Amb Fernando Gandasegui i Carolina Campos.
El poder està fet d’afectes tristos. Els qui l’exerceixen i aquells sobre els quals s’exerceix, rols normalment intercanviables, estan regits per foscos humors biliars. Les necropolítiques actuals no només s’articulen mitjançant ideologies econòmiques, jurídiques o militars, sinó que també es duen a terme des del govern de les emocions. La depressió, el ressentiment, la por, la solitud o l’estrès són estats anímics adreçats a la pèrdua d’agència comuna, el replegament davant l’ordre donat i la desconfiança cap a canvis susceptibles de revertir les causes del malestar mateix. D’altra banda, ens venen com a positives emocions resultat d’un perpetu estat d’addicció dopamínica, per crear així una ficció espectacular de felicitat monetitzable, però el mecanisme ciclotímic del qual es fa en consumir-se aquesta suposada alegria de la mateixa baixada o afectes del poder.
Davant aquesta violència emocional, i si el poder està fet d’afectes tristos, quins són els afectes del contrapoder? Qualsevol dissidència, tot “no” o “així no”, amaga potències fetes d’emocions alegres com la ira, l’empatia o la solidaritat. Aleshores, són possibles avui les alegries crítiques? Com es poden articular socialment alegries crítiques capaces d’afirmar alternatives politicoemocionals? Com podríem exercitar-les en comú? Per a aquesta ocasió, Fernando Gandasegui i Carolina Camps ens plantegen l’exercici de les alegries crítiques en les arts performatives actuals, camp en què desenvolupen les seves investigacions.
Els afectes tristos van aconseguir censurar Rocío (1980), de Fernando Ruiz Vergara, un dels documentals més valents i un dels retrats més tenebrosos i representatius del poder a Espanya, tant que avui dia continua sense haver rebut justícia restaurativa. En aquesta sessió es podrà veure Descartes, una projecció de Concha Barquero i Alejandro Alvarado (2021) a partir de les restes descartades de Rocío.
