Què és un cos o el cas del cos que cus

Proposem una acció performativa basada en preguntes, sense conclusions, en què el cos mateix, i la veu, i el gest, i la música…, responen amb el llenguatge corporal, és a dir, obert a altres cossos. El cos és un límit o és un horitzó? S’ha interpretat el cos com a presó, però també, al contrari, com allò que ens vincula al món alliberat de l’esclavatge de la raó. Diem: el cos és meu. Però ho és? Quina mena de control tenim sobre el cos? Controlem el batec del cor? O és ell qui ens controla a nosaltres? Però, aleshores, qui és aquest “nosaltres”? Ens oblidem del cos quan fem activitats no físiques? Però què vol dir oblidar-se’n? I també: quants cossos més coneixem? El món és ple de cossos… I si el món sencer és un cos?