Ruderalis. Herbae Malae, Ximo Bereneguer
El terme ruderal (del llatí ruderalis) es refereix a la flora resilient en entorns modificats per l’ésser humà, capaç d’expandir-se fàcilment, produir moltes llavors i adaptar-se a diverses condicions. En botànica, s’afegeix el lèxic ruderalis per a designar a les espècies comunament conegudes com a males herbes.
Aquest projecte recopila plantes, flors, arrels, llavors i altres vegetals, els quals, culturalment, han adquirit connotacions associades a la dissidència: perilloses, estrangeres, no productives, invasores… O també han estat històricament vinculades a rituals de trobades entre alteritats: màgia, aquelarres, alquímia, conjurs d’amor, bacanals, viatges…
Aquests rastres botànics apareixen en records o en paisatges pròxims. En aquest cas, la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, és l’escenari en el qual se centra la recerca. Generalment, els espais confrontants o externs al nucli central de la ciutat són el lloc en el qual ocorren trobades desplaçades de l’espai públic o al marge del control. Montjuïc és, en el cas de Barcelona, aquest parador suspès en la nit les activitats de la qual aprofiten la foscor i l’absència de mirades per a desenvolupar-se com a condició de la seva pròpia existència.
Ruderalis és una recol·lecció de tots aquests costums, rituals i tradicions que apareixen naturalment en la dissidència, jugant amb la metàfora de les pròpies plantes que creixen allí espontàniament. En desplaçar-se simbòlicament a l’espai de la galeria, adquireixen una condició d’altars, arxius o relíquies el valor cultural de les quals sempre queda en dubte o desplaçat del relat comú.
