Seguint el sol: Laura Llaneli. Murmuri mut
Amb Murmuri mut, Laura Llaneli situa el so en un espai de possibilitat inesperada. A través d’una acció mínima però sostinguda, l’artista desplaça l’escolta cap al terreny de la imaginació i ens convida a considerar fins a quin punt un so pot existir sense arribar a sonar. En un context cultural fortament dominat per la visualitat, aquesta proposta d’escolta imaginada es planteja com una pràctica capaç d’alterar, ni que sigui provisionalment, la frenesia perceptiva que travessa la vida contemporània.
Fruit d’una recerca continuada al voltant de la percepció i la transmissió sonora, la performance adopta la forma d’una partitura sense sons, oberta a la ressonància singular i alhora col·lectiva de cada espectadorx. Entre l’evocació dels sons que configuren la quotidianitat institucional del museu, els del teixit urbà i els dels entorns naturals, emergeixen friccions i expectatives que sovint resten en un segon terme, però que modelen de manera decisiva la nostra experiència sensible.
Així, la terrassa del museu esdevé especialment permeable a aquestes tensions. Situada alhora dins i fora de la institució, en un indret aparentment resguardat però exposat als sorolls canviants de la ciutat que s’hi filtren, es configura com un escenari privilegiat per a una escolta atenta dels murmuris (muts) que sovint passen inadvertits i que, sense estridències, modelen subtilment la nostra percepció col·lectiva.
Activitat realitzada en el marc de la tercera edició del cicle “Seguint el sol” del Museu Tàpies, titulat “Destapant la mirada”, comissariat per Carolina Ciuti.
