Simetries. Koke Pursals
Aquesta exposició neix de dues obsessions que m’acompanyen des de fa temps: la recerca de la simetria i la fascinació pels museus. Dos impulsos que comparteixen el desig d’imposar ordre sobre el caos.
El recorregut s’articula en tres moments. Primer, les simetries pures: escales que ascendeixen i descendeixen en perfecta correspondència, sales que es reflecteixen les unes en les altres, terres d’escacs que prometen ordre però amaguen un cert vertigen. En aquestes formes hi busco una mena de calma, com si la simetria pogués convertir-se en un principi d’organització del món.
Després, els museus: el Louvre, la Tate Modern, el MoMA, el Neues Museum, la Biennal de Venècia, Documenta a Kassel, la Royal Academy… No m’interessa tant fotografiar l’art exposat com l’acte d’exposar-lo i de contemplar-lo. Les vitrines, els passadissos, els visitants que s’aturen o passen de llarg. També m’atrauen els reflexos de la ciutat en els vidres, les escultures dialogant amb l’arquitectura exterior, el límit constant entre l’interior del museu i el món que l’envolta.
Finalment, Arles, on sento que totes dues obsessions conflueixen. Les esglésies medievals reconvertides cada estiu en sales d’exposició, la pedra romànica emmarcant la fotografia digital. La simetria del continent abraça la temporalitat del contingut, que desapareix fins al juliol següent.
Al capdavall, la meva obsessió per la simetria és, en el fons, una forma de malenconia: la certesa que el món podria ser ordenat, si tan sols sabéssim on traçar la línia.
Comissariat per Pepe Font de Mora
Col·laboració de Joan Pifarré de FotoColectania
