Apuntes para un paisaje. Marcelo Fuentes
Alzueta Gallery presenta Apuntes para un paisaje, la primera exposició de Marcelo Fuentes a la galeria. Des de les seves primeres sèries dedicades a la ciutat fins als seus treballs més recents, l’arquitectura i el paisatge urbà han ocupat un lloc central en la seva pintura. Al llarg de la seva trajectòria, Fuentes ha desenvolupat una mirada pausada sobre aquests espais, allunyant-se de la descripció per explorar-ne la dimensió més atmosfèrica i subjectiva.
La representació del paisatge urbà ocupa un lloc particular dins la història de la pintura. Durant segles, la ciutat va aparèixer principalment com a fons o escenari d’una narració. Va ser progressivament, i especialment a partir de l’Edat Moderna, quan va començar a convertir-se en un motiu en si mateix: un espai que podia ser observat i interpretat a través de la pintura.
L’obra de Marcelo Fuentes se situa dins d’aquesta llarga tradició, però des d’una aproximació profundament personal. Les seves pintures parteixen habitualment d’espais reconeixibles: edificis, ponts, fragments de ciutats i arquitectures que, tanmateix, semblen allunyades de qualsevol intenció descriptiva. La referència a un lloc concret es manté, però es torna progressivament més imprecisa. L’arquitectura es simplifica, els contorns es desdibuixen i el color adquireix una funció atmosfèrica, fins a convertir allò que inicialment reconeixem com una ciutat en una imatge més oberta.
En els seus paisatges no trobem la ciutat com a escenari de la vida urbana. Quasi no hi ha presència humana. El que queda és l’espai construït: els seus volums, les perspectives, les llums i els buits. En aquest sentit, Fuentes desplaça l’interès des d’allò que succeeix a la ciutat cap a la pròpia experiència de contemplar-la.
Apuntes para un paisaje reuneix un conjunt d’obres que poden entendre’s com aproximacions, fragments o interpretacions d’aquests llocs. Són imatges que parteixen d’allò observat, però que no pretenen fixar-ho. Com a apunts, conserven quelcom de la realitat de la qual provenen i, alhora, deixen espai per a la memòria, la imaginació i la pròpia pintura. Sense la intenció d’oferir una visió concreta de la ciutat, Marcelo Fuentes construeix paisatges que se situen en l’espai intermedi entre el que es veu i el que s’imagina. La ciutat deixa de ser així únicament un lloc per convertir-se en una experiència pictòrica: una forma de mirar, recordar i reconstruir el paisatge.
