Temple. Isabel Rabassa

Temple és el títol de l’exposició que Isabel Rabassa presenta en aquesta ocasió a el piset. El terme temple fa referència a la fortalesa per afrontar qualsevol situació amb calma i serenitat. També es refereix a una tècnica pictòrica feta amb ou com aglutinant al pigment i a l’aigua, característica de l’art medieval europeu (tant del romànic com del gòtic), així com a les icones bizantines. D’altra banda, té a veure amb l’acció de temperatura (ni fred ni calor) i el grau de duresa i elasticitat d’un metall o instrument. Un temple, com sabem, són llocs sagrats on es pot escapar del tràfec mundà, descansar en pau i connectar espiritualment. Hi ha alguna cosa de tot això en aquesta exposició. L’obra que presenta Isabel Rabassa té una cosa subtil i rotund alhora. Fa al·lusió a la cura, respecte i protecció als llocs i símbols com a part de la unió del diví i del profà. La seva obra remet a l’alquímia de la quotidianitat en temps convulsos, des de l’accés a un lloc intern atemporal, tant arcaic com sofisticat. El que transmet és el valor de l’ordre de la protecció del temple intern que tenim i ens oblidem de custodiar. La pintura d’Isabel Rabassa es reflecteix del que guarda, té cura, descobreix i protegeix. Per accedir als secrets que guarda la seva pintura es requereix temple: ni gaire ment ni gaire emoció. Llavors s’obre la porta.