Tocar fusta. Emma Prats

Tocar fusta parteix del gest, expressió i superstició popular homònima. Tenint origen en l’antiga creença que els mals esperits habitaven a la fusta, la interferència del contacte entre mà i superfície és generar un obstacle en l’escolta d’aquests esperits per evitar que reverteixin el desig verbalitzat. A partir d’aquest fenomen, es pretén explorar la seva vigència en la contemporaneïtat mitjançant la construcció col·lectiva de relats de sentit i la ritualització del subjecte. Desvelant una incertesa vinculada a una por o un desig, invocant una força major d’emparament. Així com la latència de la materialitat i el llenguatge com a capacitat d’acció, donant compte de la seva possibilitat d’estructurar i transformar la realitat, funcionant com una sort d’amulet.