Tòrax, thorax

DIJOUS DE VEU I PARAULA amb Eulàlia Rovira i Anna Fontanet

Tòrax, thorax és una lectura performativa d’Eulàlia Rovira, amb la col·laboració d’Anna Fontanet, que parteix d’un encreuament estrany: la presència d’un nadó —un cos prelingüístic i preerigit— davant dels vestigis romans que encarnen un llegat de domini, jerarquia i separació.

En aquesta trobada, la peça observa com el llenguatge vacil·la davant d’un cos que encara no sap res de les estructures del pensament occidental ni de les lògiques que exclouen; un cos que ha sortit d’un altre cos i que encara viu pensant que són la mateixa cosa, o que potser no hi ha allò que en diem pell i que ens separa, ni un nom que ens permet diferenciar-nos, ni una frontissa o un eix que confronta, i encara molt menys un axis mundi, un castrum o un cardo maximus.

Des d’aquest xoc entre un cos que es desplega i unes ruïnes que encara sostenen el món, Tòrax, thorax comença a prendre o a perdre forma.